Trossos

Partició

Avui com l'any 1947, la sortida raonable per al problema de Palestina és la partició entre un estat de majoria jueva i un estat de majoria àrab. Obama, Netanyahu i Mahmud Abbas són partidaris d'aquesta solució, per convicció o per resignació. Abdal·lah de Jordània, Mubàrak i la major part de la comunitat internacional, també. Per tant, les noves converses entre ells són una oportunitat real.

Ratlla

Però encara que la solució siguin els dos estats, no és senzill. Per partir cal dibuixar una ratlla. I és una ratlla molt complicada. Passa pel mig de llocs d'una gran càrrega simbòlica, com Jerusalem o Hebron. Hi ha consideracions de seguretat. A més de repartir la terra cal repartir l'aigua. Hi ha una realitat demogràfica diferent a la de fa cinquanta o setanta anys. La ratlla s'ha de negociar i no és una negociació pacífica. Però si aconseguíssim que l'únic problema fos per on passa la ratlla, ens en sortiríem.

Avortar

Hi ha un altre problema: els qui no volen la partició. Els qui no volen cap ratlla, perquè ho volen tot. És el cas de Hamàs i de l'integrisme islamista en el seu conjunt, que vol un únic estat islàmic en tot el territori. És el cas, però menys rellevant, d'alguns sectors laics àrabs i d'alguns sectors religiosos jueus. Les converses de Washington, sobre la ratlla, no deuen estar tan condemnades al fracàs quan els qui no volen ratlla estan intentant fer-les avortar, a trets.