Una prova per a l'Estat de benestar

Institucions com Càritas i el Banc dels Aliments estan desbordades. La demanda d’ajuts per resoldre necessitats tan bàsiques com menjar un plat calent al dia s’han triplicat en alguns llocs. Càritas té una llista d’espera de 2.000 persones. El Banc dels Aliments té les prestatgeries buides, un fet insòlit en la seva història. La gent que demana ajut a aquestes i altres institucions són les primeres i principals víctimes de la crisi econòmica. La pobresa augmenta i, de moment, és un fenomen invisible, o només visible a través de les pàgines dels diaris. Invisible perquè a ningú li agrada viure de la caritat. Gairebé tothom creu en la dignitat que confereix la feina honrada i retribuïda.

Quan a les pàgines d’economia parlem de tipus d’interès, hipoteques, crisi de liquiditat, tancament de fàbriques i futur incert, s’ha de tenir en compte que al darrere hi ha drames personals i familiars amb noms i cognoms. En aquestes circumstàncies no hi pot haver cap dubte. La política més progressista, l’apliqui qui l’apliqui, serà la que contribueixi a crear més llocs de treball com més ràpidament millor. Esclar que les accions han de ser prudents i estar ben meditades, però més enllà d’un cert punt, els dubtes costen llocs de treball i això no fa sinó posar més persones a precari. Un escenari inassumible, sobretot si es té en compte que el pitjor de la crisi està per arribar i que la demanda de serveis socials augmentarà amb el temps.

Durant molts anys hem cregut que d’aquí uns anys l’explosió de la demanda de pensions posaria l’Estat de benestar a prova. I no: l’examen arriba per sorpresa, molt abans i no per les pensions. No hi ha un capitalisme, sinó diversos. Alguns pensen que no hi hauria d’haver protecció social perquè és la manera que la gent s’espavili. D’altres, sobretot a Europa, pensen que s’ha de tenir cura dels que es queden despenjats de la cursa. Sobretot si no tenen la xarxa de seguretat de la família, una xarxa que la crisi també està afeblint. Reforçar l’Estat de benestar és la garantia que no hi haurà tensions més enllà del que és raonable. El pitjor escenari de futur seria una crisi econòmica acompanyada de fractura social.