Llengües vives

A l’AVUI.cat tanquem aquest dimarts una sèrie de reportatges sobre la realitat lingüística de l’Estat espanyol més enllà d’aquells territoris on existeix de forma oficial el bilingüisme.

La intenció de la sèrie, titulada Els altres bilingüismes, era molt simple: divulgar que a banda de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, País Basc, Navarra i Galícia, hi ha altres territoris on es parlen llengües diferents del castellà i que els parlants d’aquestes llengües no tenen cap intenció de quedar-se amb els braços plegats mentre veuen que els seus parlars s’esllangueixen fins a un pas de l’extinció. Ens hem centrat en la problemàtica de l’asturlleonès, l’aragonès i el català de la Franja, i també i en contraposició, de l’aranès, però encara hi ha algun cas més a tenir en consideració, com ara el català del Carxe, el portuguès d’Olivença, el gallec fora de Galícia o les restes d’asturlleonès a Extremadura i Cantàbria.

És gairebé miraculós que aquestes llengües sobrevisquin en una societat tecnificada que tendeix a la uniformització: és per això que val la pena difondre’n l’existència.