El Barça i la Premier, altre cop
Fil directe
Si ens diuen el passat mes d’agost que el Barça seria a mitjans d’abril el favorit a la Lliga, la Champions i la Copa hauríem pensat que somiar és gratis, més que res per la possibilitat (factible) d’un triplet sense precedents en la història del Barça. En realitat, l’equip blaugrana, per potencial econòmic, esportiu i social, és més o menys on hauria de ser amb una certa regularitat, disputant els títols importants fins al final.
La lògica del futbol ens diu que guanyar les tres copes és un fet extraordinari, que només han aconseguit en la història el Celtic (67), l’Ajax (72), el PSV (88) i el Manchester Utd. (99), però aquesta mateixa lògica ens diu també que si hi ha un grup d’equips que poden fer-ho, el Barça és un d’ells. I més aquest Barça brillant, de rècord, que per futbol i rendiment sembla estar un esglaó per sobre de la resta.
L’equip de Guardiola fa mesos que es perfila com a probable campió de Lliga i Copa, però a la Champions la incògnita és més gran. El marge d’error és mínim, l’èxit blaugrana al torneig escàs (2 títols), i a partir d’ara és el Barça contra la Premier (Chelsea, ManU, Arsenal), la Lliga dominant a Europa. Com fa un any.
El Chelsea és competitiu (5a semifinal en 6 temporades), té experiència, ofici, caràcter i molta fam de Champions, sobretot per com va perdre l’última final en l’últim penal, però el Barça no és inferior, té aquestes virtuts i altres. I a més, els blues han passat en un any i mig de Mourinho a Grant, de Grant a Scolari i d’aquest a Hiddink. Estan evolucionant cap a una idea de futbol diferent de la que han practicat tots aquests anys i això els ha generat problemes d’equilibri i de fiabilitat.
La mala notícia és que té la Lliga quasi impossible i un calendari tou, mentre que el Barça afrontarà el duel en el moment decisiu de la Lliga i en ple Tourmalet.
