La immensa barra de Díaz Ferrán

“Jo mateix no hauria elegit Air Comet per volar enlloc”. Amb aquesta frase ha despatxat Gerardo Díaz Ferrán el drama dels milers de persones que s’han quedat a terra amb els bitllets de vol comprats, arran de la fallida d’Air Comet. És difícil exhibir tant de cinisme, i actuar amb tanta barra, en una situació semblant. Però el copresident de la companyia aèria, i president de la patronal espanyola CEOE, ha preferit el sarcasme a la manera de Grouxo Marx – “mai em faria soci d’un club que pogués admetre’m”– a assumir les seves més que evidents responsabilitats en el desastre econòmic de l’aerolínia, que ha deixat al carrer prop de 650 empleats i que pot acabar tenint greus repercussions en el grup mare al qual pertany, la companyia Marsans.

La desastrosa gestió de Díaz Ferrán al capdavant d’Air Comet es concreta en un forat de 100 milions d’euros. Una part d’aquest deute, uns 18 milions, correspon a l’impagament del lloguer dels avions al banc alemany Nord Bank, cosa que va motivar una demanda d’aquesta entitat davant la Cort Suprema de Londres i la posterior decisió d’un jutge de tancar els vols de la companyia. La repercussió internacional del cas se suma al drama dels 7.000 viatgers que ara comencen a ser traslladats als seus punts de destí –la majoria a Sud-amèrica–, amb càrrec a l’erari públic estatal: 7,3 milions d’euros costa l’operatiu que ha hagut de muntar el ministeri de Foment. Però, a més, la situació de Ferrán encara es fa més insostenible atesa l’alta responsabilitat que ocupa al capdavant de la patronal CEOE.

Amb aquest full de serveis, la pèssima gestió, i la pèssima reacció davant la fallida, sembla gairebé una obvietat concloure que Díaz Ferrán no pot continuar ni un minut més al capdavant de la principal organització empresarial de l’Estat. ¿Amb quina autoritat moral pot representar els empresaris, en un context de gravíssima recessió econòmica i d’imperiosa necessitat de diàleg social, algú que es mofa de l’enfonsament de la companyia que presideix i dels seus clients? Però Ferrán diu que no li ha passat pel cap dimitir. Serà, doncs, la CEOE qui haurà de decidir abans que la seva credibilitat quedi també per terra.