Trencar costures

1 de novembre del 2006. Eleccions al Parlament de Catalunya. Més d'un 40% dels electors catalans van optar per no anar a votar. El dia després els partits analitzaven amb preocupació una abstenció a l'alça i un panorama més o menys estable en què els dos grans, CiU i el PSC, veien com s'allunya l'anhelada majoria absoluta. La maquinària s'engegava. Coincidència o no, un any després, el líder de CDC, Artur Mas, a l'oposició tot i que la federació va guanyar les eleccions, llança el seu nou projecte: la Casa Gran del Catalanisme, revisió del tradicional «pal de paller» que, entre d'altres, pretén aplegar gent de diferents sensibilitats entorn de Convergència i posar al dia els supòsits del catalanisme. Conscients que la rigidesa dels partits provoca al·lèrgia a molta gent, s'opta per una fórmula més flexible que els permet sumar complicitats i, de passada, ampliar el potencial electorat pels propers comicis. La idea no és nova. Va ser l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, el primer que a Catalunya va veure la necessitat de trencar les estretes costures dels tradicionals vestits que vesteixen les formacions. El 1999 naixia, com a plataforma de suport a la seva candidatura a la Generalitat, Ciutadans pel Canvi (CpC), amb persones de l'entorn del PSC, però no amb carnet, tot i que des d'aleshores han restat a l'ombra del partit.

Ara, a la tan criticada Casa Gran de Mas, se li suma la conferència oberta Catalunya Causa Comuna del PSC. Encàrrec del darrer congrés a l'eurodiputat Raimon Obiols, és una iniciativa molt similar, malgrat que els socialistes s'entestin a dir que no. S'han programat debats arreu del territori per reflexionar al voltant de la crisi, del catalanisme, dels partits, les noves tecnologies... El partit obre un procés de reflexió i, de passada, intenta anar penetrant capil·larment arreu. Més o menys el que pretén l'àgora republicana anunciada pel president d'ERC, Joan Puigcercós, en aquest cas especialment enfocada a captar vot del sector més catalanista del PSC.

Cases, causes, places... Tot plegat a menys de dos anys per a les eleccions catalanes. I en plena crisi, quan les dades de les enquestes no permeten ser optimistes. El darrer baròmetre del CEO situava en un rècord 74,3% el grau d'insatisfacció dels ciutadans. I l'eurobaròmetre apuntava aquesta mateixa setmana que els comicis al Parlament Europeu del 7 de juny, els propers, podrien registrar una abstenció històrica del 66%. El rellotge corre. Hi ha molt per fer. Com diria Llach: que tinguin sort!