Michael Jackson, la nina trencada

Després d'una agitada vida en què ha combinat esclats de glòria amb baixades als inferns, anys d'èxits i supervendes amb episodis foscos i persecucions judicials, Michael Jackson ha mort consumit per una intermitent trajectòria de la qual queden, almenys, un grapat de discos imprescindibles per entendre la música comercial de l'últim quart del segle vint.

El Rei del Pop també ho va ser de les exageracions, un voluntari conillet d'Índies que no va dubtar a experimentar amb el seu cos per aclarir el seu to de pell, una acció incompresa encara per gairebé tothom, tant blancs com negres. Entre meravelles musicals Jackson ha viscut com una nina trencada, un home que s'ha anat consumint en la seva pròpia llegenda i que, arribat a un punt, va descobrir que havia quedat travat en una grotesca existència que ja no podia continuar endavant ni tornar enrere.

Jackson ha mort el mateix dia que un altre mite d'aquell últim quart de segle, l'àngel Farrah Fawcett. El que en l'actriu va ser una última existència de valor i lluita contra la malaltia, en Jackson ha estat un darrer intent de fer creure que tot anava bé, que aquí no passava res. Si Elvis era viu, és perquè era Jacko disfressat. Malgrat tot, plorem la seva mort.