Ajuntaments: posar fi a un greuge històric

Un cop tancada la negociació del nou finançament de la Generalitat i, per extensió, de la resta de comunitats anomenades de règim comú, i a l’espera de la negociació de la lletra petita a la Lofca i la llei de cessió de tributs, és l’hora de resoldre el finançament dels governs locals. Són els grans damnificats de l’administració, la primera línia a la qual van a parar tots els cops i que acaba ocupant-se de competències que no li són pròpies, amb els problemes que això comporta per a les arques municipals.

Aquest excés de despesa provocat per la deslleialtat institucional, sumat a la caiguda de la recaptació, sobretot per la crisi de la construcció –que ha demostrat que aquest era un model que només servia per enredar la gana–, ha deixat molts ajuntaments a un pas de la fallida i cal solucionar les urgències del 2010 i pactar un nou model que s’adapti al que marca l’Estatut. Si es fa, es mataran dos pardals d’un tret: milloraran les finances locals i, per tant, els serveis, i s’acabarà amb la pràctica de l’Estat de fer polítiques a Catalunya per la porta del darrere, via subvencions.