Grècia, Portugal i també Espanya

El titular és una idea per a la cançó de l’estiu. O ja no n’hi ha, de cançó de l’estiu? Vés a saber. En tot cas, no té rima ni ritme, però té raons de pes. Grècia s’enfonsa, Portugal la segueix i Espanya no manté el pas ferm en la mateixa direcció. Massa sovint les agències de qualificació de crèdit més solvents rebaixen la nota del deute espanyol. El grec ja és paper pintat. Ahir va passar i tot seguit la borsa espanyola va caure en picat. És aquesta una seqüència coneguda. Als debats que han organitzat tots aquests mesos les plataformes del Decidim hi han anat també destacats representants de l’unionisme més civilitzat.

Demanen calma, seny i proclamen la possibilitat que Espanya finalment canviï i accepti els catalans tal com són. Però mai responen una pregunta bàsica: senyors unionistes, hi ha alguna raó perquè Catalunya continuï lligada a Espanya? Ahir, per exemple, l’agència Standard & Poor’s va rebaixar encara més la qualificació del deute de la ciutat de Barcelona, perquè el va vincular a l’espanyol. Les males companyies... L’agència es va comprometre a repensar aquesta decisió si el govern de Rodríguez Zapatero compleix els objectius fiscals a què s’ha compromès per als dos anys vinents. Glups! En bones mans està la panera! La gent més sensata d’aquest país mira cap al deute públic i el sistema financer espanyol amb pànic. Cavallers, fem foc o fugim?