Circumscripcions europees

Arrenca la campanya electoral per als comicis europeus i ho fa una vegada més amb el fantasma de l'abstenció com a principal enemic a batre. Recordem que en les darreres eleccions europees la participació va ser del 45,9 per cent i observem a tall d'exemple que al referèndum estatutari, aquell que alguns volen deslegitimar per la baixa participació, els votants van sumar el 49,4% del cens. Estranyament, ningú deslegitima el Parlament Europeu per aquest mateix motiu.

El cas és que en aquesta ocasió és probable que la participació reviscoli, gràcies en part a l'aposta d'alguns partits a l'hora de presentar candidats nous i amb trempera i gràcies al fet que altres partits han preferit apostar per les mòmies de sempre. Entre els uns i els altres potser hi haurà més gent que s'animi a arribar-se fins al col·legi electoral. Fins i tot una candidatura inèdita es pot veure afavorida per un intent fallit d'il·legalització que els ha fet mitja campanya de franc.

Tot plegat però, hi ha un fet que caldria assenyalar, que és el de la manera com es reparteixen les circumscripcions en aquestes eleccions. Fidel al model estatalista de la Unió Europea, són els Estats els que trien com repartir els escons i a Espanya es fa amb un model de circumscripció que en diuen única però que seria millor anomenar simplement estatal. Un model que per la mateixa raó que podria valdre per a les eleccions al Congrés dels Diputats no hauria de valdre per al Parlament Europeu, ja que conculca una vegada més el principi d'una persona, un vot.

Volem una Europa dels ciutadans? Doncs apostem d'una vegada per la circumscripció única... europea.