Articles

El calendari escolar de Maragall

El depar­ta­ment d’Edu­cació pro­posa modi­fi­car el calen­dari esco­lar, si és pos­si­ble a par­tir del gener que ve. Entre les nove­tats prin­ci­pals hi ha que el segon tri­mes­tre començarà el 7 de gener, l’endemà de la fes­ti­vi­tat de Reis, que des­a­pa­reix la jor­nada inten­siva als cen­tres públics i que els mes­tres hau­ran d’estar a les esco­les fins al 7 de juliol. Prin­ci­pal­ment, doncs, el que fa el depar­ta­ment d’Edu­cació és reor­de­nar el calen­dari esco­lar i aca­bar amb la jor­nada inten­siva. Els mes­tres al·lega­ran que desen­vo­lu­par acti­vi­tats edu­ca­ti­ves els dies finals del ter­cer tri­mes­tre, quan fa calor, és difícil. Tenen raó, però als cen­tres pri­vats fa la mateixa calor i no fan jor­nada inten­siva.

Aquesta ini­ci­a­tiva del depar­ta­ment d’Ernest Mara­gall
no és cap pro­posta aïllada, sinó que va acom­pa­nyada d’altres ini­ci­a­ti­ves per millo­rar el sis­tema edu­ca­tiu de Cata­lu­nya. Cada cop que apa­reix l’informe Pisa i altres estu­dis, alguns de caràcter intern, que reve­len el lamen­ta­ble nivell d’ins­trucció dels nos­tres esco­lars, l’admi­nis­tració, no només la cata­lana, o busca pre­tex­tos o mira de pas­sar la maroma com sigui. Doncs bé, Ernest Mara­gall sem­bla que vol pas­sar a la història com el con­se­ller que va tan­car una etapa de mals resul­tats i en va ence­tar una de nova i més bri­llant. Si hi ha mals resul­tats només hi ha una solució: estu­diar i tre­ba­llar més. No es pot estar pre­di­cant tot el dia que la solució a les cri­sis econòmiques futu­res implica millo­rar el nivell dels nos­tres estu­di­ants i no fer-hi res. Mara­gall no impulsa un canvi cosmètic per acon­ten­tar els pares, sinó per millo­rar la nos­tra edu­cació, al marge del des­gast polític que això li suposi. És a dir, és un con­se­ller que governa.

Els sin­di­cats s’equi­vo­ca­ran molt si es tor­nen a con­ver­tir en una rèmora
uti­lit­zant la fra­se­o­lo­gia tro­nada dels anys setanta. És cert que la culpa dels mals resul­tats esco­lars no és només del pro­fes­so­rat, i que hi ha molts que fan més del que els per­toca. És cert que s’ha de fer un gran debat per a l’atri­bució de força més recur­sos a les nos­tres esco­les, i que s’ha de reor­de­nar el mapa per evi­tar que els cen­tres públics hagin de car­re­gar sem­pre amb aquells alum­nes que ningú més vol. Però aquests can­vis no s’acon­se­gui­ran tor­pe­di­nant els esforços d’Ernest Mara­gall.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.