Coordinació i sentit comú amb Haití

Haití, un dels països misèrrims d’Amèrica i del món, ha patit el terratrèmol més devastador de la seva història, que ha fet un mínim de 100.000 morts. Sens dubte, aquesta tràgica xifra augmentarà en els pròxims dies. És un panorama esfereïdor, però encara seran pitjors les conseqüències a mitjà t ermini. Les infraestructures bàsiques del país han quedat destruïdes. Dos milions de nens i adolescents han quedat desemparats. Mai com en aquest cas és més cert que la misèria crida la misèria.

Cal recordar que Haití és un país que sempre que és notícia apareix associat a alguna desgràcia natural o política. Des que va accedir a la independència, fa dos segles, Haití ha viscut una cadena de desastres socials. El seu règim més conegut, amb l’excepció d’aquests últims mesos, és la dictadura. I, en conseqüència, la corrupció ha assolit unes dimensions clamoroses. La pobresa és un magnífic caldo de cultiu per a aquest fenomen, que el retroalimenta. I, sens dubte, el terratrèmol no farà sinó accentuar-lo. Haití corre el risc d’engruixir la nòmina dels països amb Estats fallits.

La comunitat internacional ha reaccionat amb una certa celeritat a les demandes d’ajut. Si hem de fer cas d’experiències anteriors, perquè l’ajut internacional promès als haitians tingui el màxim efecte benèfic s’han de complir algunes condicions, entre les quals la urgència. En primer lloc, i això és de sentit comú, s’ha de preguntar als haitians què necessiten en comptes d’abocar-se a donar ajuts benintencionats però sovint inútils.
La distribució d’aquest ajut ha d’estar ben coordinat. La Unió Europea, en aquest punt, s’ho ha pres amb una calma que, vista des d’Haití, pot resultat exasperant, ja que la reunió de coordinació no es farà fins dilluns. Una altra condició és que la distribució estigui ben planificada i tingui en compte la destrucció de les infraestructures bàsiques. I, finalment, cal assegurar-se que l’ajut arriba als damnificats. El món no entendria que anessin a parar a les butxaques dels que, en els últims anys, han constituït el principal obstacle per al progrés d’Haití. Però l’ajut a Haití no pot quedar circumscrit als pròxims mesos. Cal una acció a mitjà termini, seriosa i coordinada, per rescatar el país de la pobresa.