Reforma laboral limitada

El govern espanyol ha fet tres propostes de reforma laboral als empresaris i als sindicats, i totes van en el mateix sentit: abaratir l’acomiadament. No és cert que a l’Estat espanyol no hi hagi acomiadament lliure. N’hi ha, però és molt car en comparació amb altres països europeus. Per raons històriques, prescindir dels treballadors suposa una gran despesa per als empresaris, que sovint paguen 45 dies per any treballat, en ocasions més, per assegurar-se que la regulació es fa sense conflictes. El gran argument dels empresaris, repetit durant els últims vint anys, és que l’elevat cost de les indemnitzacions dissuadeix la contractació. Les propostes que acaba de fer el govern espanyol busquen l’abaratiment sense que el treballador perdi drets. La quadratura del cercle s’aconsegueix, per exemple, fent que l’Estat es faci càrrec d’una part de la indemnització.

Algunes de les solucions proposades són raonables, però d’altres són força discutibles. Ara bé: la proposta mateixa té errors de concepte. Ja és greu que s’estiguin buscant solucions ara, quan la crisi ha destruït centenars de milers de llocs de treball. La reforma s’hauria d’haver fet en el moment expansiu del cicle, quan hi havia feina per a tothom i semblava que la festa no s’acabaria mai. O quan van aparèixer els primers signes que avisaven que la crisi no era temporal, sinó estructural, i que els seus efectes negatius persistirien més com més temps es tardés a abordar-los, cosa que Zapatero mai va fer.

El greu error de concepte de la reforma proposada pel govern espanyol és que confia la generació de llocs de treball, sobretot, a l’abaratiment de l’acomiadament. És a dir, a fer més fàcil que creixi la cua de l’atur. ¿Això incentivarà els empresaris per fer més contractacions? És difícil saber-ho fins que la reforma no s’apliqui, però és obvi que amb això no n’hi haurà prou. Es troba a faltar un programa més ambiciós que restauri la confiança general en l’economia i en el futur. Calen contractacions estables i sòlides. Aquest objectiu exigeix altres reformes dels mercats financers i que introdueixi per fi la disciplina fiscal. Res que es pugui solucionar amb una reforma parcial, com la que ara es proposa.