L’aposta per la fusió entre caixes

Ahir el president de la Generalitat, José Montilla, va agafar el toro per les banyes i va fer front a la rumorologia que fa temps que apunta a la fusió d’algunes caixes d’estalvis catalanes. “Som cada vegada més conscients de la necessitat de guanyar dimensió per poder competir en el futur; ho són les caixes i estic segur que d’aquest procés de reflexió que elles estan tenint, en sortiran iniciatives per garantir un millor sector financer català del futur”, va dir Montilla.

Aquesta és la indicació més clara que hem sentit fins ara des del poder polític o econòmic sobre la possibilitat real de fusions en l’àmbit català de caixes. La resposta del president feia també referència a les pressions que reben les caixes per part d’entitats bancàries espanyoles. De moment, la llei de caixes permetria la fusió entre elles, però no la compra per part d’un banc. Les caixes d’estalvis són sinònim d’estabilitat i solidesa. Ho han estat al llarg de l’últim segle, i estan aguantant bé la crisi financera internacional. No hi ha hagut actius tòxics que hagin contaminat les caixes catalanes. Però també és cert que la globalització porta nous reptes a les nostres entitats d’estalvis que més d’hora que tard hauran d’afrontar. Un d’aquests reptes és la seva dimensió, que necessàriament ha de canviar quan el tauler de joc és Europa i el món sencer. Però també la racionalització del sector en especialitats i territoris.

L’agudització de la crisi a tot l’Estat –sobretot el preocupant augment de l’atur i l’alt nivell d’endeutament de les famílies– fa preveure temps difícils, per als quals les caixes haurien d’estar preparades. Per això és més que probable que hi hagi fusions a curt o mitjà termini. Ho neguen des de les mateixes entitats, i l’administració catalana no vol parlar de noms ni de possibles combinacions. Des de diferents àmbits del sector financer s’assegura que no hi ha encara cap procés en marxa. Però, com va dir el president ahir al Parlament, cal ser competitius en el futur, com les caixes ho han estat en el passat. I això voldrà dir necessàriament mudar l’estructura i el volum de les nostres entitats d’estalvis perquè estiguin en condicions de plantar cara a les noves exigències del mercat.