Duran fa pinya

Ara que CDC passa per un moment difícil per culpa dels casos Pretòria i Millet, Unió podria optar per amagar-se o fins i tot tenir la temptació de treure rèdit de la polèmica per desgastar el lideratge d’Artur Mas i millorar el posicionament de Josep A. Duran i Lleida de cara al futur. Evidentment, això no passarà. No solament no passarà sinó que Unió ha optat per mullar-se públicament a favor dels seus socis de federació i Duran i Lleida va ser un dels primers dirigents de CiU a defensar la presumpció d’innocència de Prenafeta i Alavedra , molt abans i amb més fermesa que altres noms rellevants de la federació nacionalista.

És lògic que així sigui, forma part de la més elemental lleialtat política entre dues formacions que comparteixen projecte polític. Però històricament no sempre ha estat així. No fa tants anys, quan Unió va ser objecte d’una investigació judicial per un presumpte cas de finançament irregular del partit, un sector de CDC va aprofitar el cas per desgastar les possibilitats de Duran i Lleida de ser el successor de Jordi Pujol. Era l’època en què la cursa encara estava oberta i Mas i Duran competien per la seva condició d’hereus. En la cursa no hi van faltar alguns episodis poc elegants que avui, pel que es pot veure aquests dies, semblen feliçment superats, perquè Duran podria haver-se cobrat alguns episodis del passat però ho ha evitat.

Aquest fet és un símptoma clar que les relacions entre Duran i Mas han millorat, tant a nivell personal com polític, cosa que garanteix la cohesió de CiU com a mínim fins a les eleccions de l’any que ve. En el terreny polític, els discursos d’ambdós fa temps que estan en sintonia, amb la lluita contra la crisi com a principal prioritat, i probablement Duran espera tenir més recorregut a Madrid si Mas aconsegueix finalment ser president de la Generalitat.