Messi i Maradona, Societat Limitada

Admetem que ha estat complicat ser Diego Armando Maradona i no haver mort en l`intent. De sobredosi, d'obesitat desbocada, de gelosia conjugal, d'enfermetat venèria, d'idolatria, d'enemistat amb el món o de relacions perilloses a la Itàlia macarrònica. En tot cas, com que Maradona va ser un futbolista grandiós ara intenten que sigui també un seleccionador memorable per a l'Argentina i això no funciona com una regla de tres. Tres derrotes per dues victòries, Messi un ànima en pena, una defensa que fa aigües i la classificació per al Mundial compromesa en són el testimoni provisional.

Maradona té un avantatge descomunal i és que el millor jugador del món juga al seu equip, però el Messi de l'albiceleste no és ni l'ombra del Messi lidera el Barça pentacampió i això té una doble lectura. Una és que Maradona, que sobre la gespa feia regnar el talent, no està sabent des de la banqueta explotar el diamant més valuós del futbol actual. I l'altra és que Messi es beneficia de jugar al Barça almenys tant com el Barça es beneficia de tenir a Messi. De fet, el Barça és una bicoca per als bons jugadors, perquè el seu estil, la vocació i l'ambició, proporcionen als jugadors les condicions ideals per créixer i pujar el seu llistó.

En tot cas, Maradona té un problema i no és amb Messi, sinó amb ell mateix, que de viure en un país que el considera Deu nostre senyor, pensa que pot convertir Leo Messi en el Maradona del segle XXI i la realitat és que Messi és Messi, no Maradona, i si Maradona fos com a entrenador la desena part de bo del que va ser com a jugador, el Messi d'Argentina s'assemblaria molt al Messi del Barça i potser acabaria sent millor que el Maradona del segle XX.