Lord Saura

Per alguna raó que Joan Saura no deu entendre, la pagesia ja fa temps que va decidir sortir de l’Edat Mitjana i ajudar-se de màquines (segurament diabòliques) per a les feines del camp. Són eines que alguna vegada fan saltar guspires i alguna vegada es cala foc. Solució: que els pagesos facin la migdiada de 2 a 5. Tant és que sigui la millor hora per recollir el cereal: Saura no ho sap ni l’hi importa.

I potser sap, però no l’hi importa, que els incendis d’estiu són normals al Mediterrani. El que cal, per minimitzar-los, és gestionar bé el territori, que els boscos no deixin d’explotar-se, que el camp no es despobli i que els mateixos habitants el cuidin. Per intentar aquest camí, Saura hauria d’entendre’s amb altres consellers del seu govern i, ai!, d’un altre partit. I per aquí sí que no hi passa.

La seva posició va quedar clara ahir a la nit: amb la LEC, qui ha trencat la unitat no ha estat ICV-EUiA (12 diputats), sinó el PSC i ERC (58), que s’han ajuntat amb CiU (48). Saura, com si fos britànic: quan hi ha boira al canal de la Mànega, és Europa en pes la que queda aïllada. Els britànics no volen l’euro i és a la UE. ICV no vol la LEC i continua al govern.