L’obra mestra del Barça de Guardiola

Les llàgrimes de Pep Guardiola ja són metàfora. De victòria, d’ambició i d’humilitat, de coherència, persistència i especialment i sobretot, de justícia. L’ambició, la humilitat, la coherència i la persistència depenen d’un mateix: assumir-les és una decisió individual a l’abast de tothom, encara que les circumstàncies les comprometen i sovint les corrompen. Però la justícia no depèn d’un mateix. Per això quan irromp, quan fa acte de presència (en aquest cas sis actes de presència consecutius), n’hi ha per vessar llàgrimes d’alegria, i d’alguna cosa més.

Pep Guardiola també és metàfora. Representa la constància en el treball i el sacrifici. Metòdic i esforçat, se sap que Guardiola s’imposa jornades laborals severes, se sap que no es conforma amb complir amb el seu deure contractual, se sap que per sobre de la seva estricta obligació com a entrenador d’un equip de futbol Guardiola anhela objectius elevats i els persegueix amb una actitud respectuosa, tenaç, autocrítica i entenimentada. En el futbol l’objectiu primari és guanyar. Però Guardiola ha volgut guanyar embellint l’esport, apostant per la lírica i només recorrent a l'èpica quan la lírica necessitava una injecció reanimadora.

La victòria de dissabte al mundialet de clubs rubrica un exercici històric i posa el llacet a una declaració de principis convertida en una realitat meravellosa. La declaració de principis va ser la fe en un estil de fer, la creença incondicional en una concepció del futbol generosa, estètica i solidària, la sublimació definitiva d’un esport d’equip. La realitat meravellosa és passar de la paraula als fets i demostrar que és possible, que es pot donar tanta importància al “com” com al “què”. El “com” és l’estil; el “què” és l’obra. Com en qualsevol art: pintura, literatura, música. El “com” és la bellesa, la lírica, la transcendència.

Aconseguir importar aquests valors estètics universals a un món tan hipotecat per la urgència dels resultats com el del futbol és una gesta històrica, una lliçó magistral i, sobretot, un exemple a seguir. En l’art, a una obra digna de ser imitada se l’anomena “clàssica”. Per tant, podem afirmar amb orgull blaugrana que el Barça de Pep Guardiola s’ha convertit, per mèrits propis, en un clàssic del futbol. En una obra mestra.