Articles
Toros al Parlament
Puja aquí
Molts entranyables guiris de les Rambles de Barcelona deuen haver quedat perplexos aquest cap de setmana en assabentar-se, a través dels mitjans de comunicació dels seus països, de la notícia catalana dels últims dies: que el Parlament d’aquí donava llum verda a una iniciativa legislativa popular que demana l’abolició de les corrides de toros a Catalunya. D’una banda els deu haver xocat molt assabentar-se, tot i haver estat un parell de vegades de vacances a Barcelona, que existeix una cosa anomenada Catalunya, i que, a sobre, té un Parlament que vota i tot; de l’altra, els devia venir de nou que a Barcelona es tirés endavant una iniciativa com aquesta, quan el record que ells en tenen és el d’una simpàtica ciutat on proliferen les botigues de souvenirs amb tot de bibelots taurins (alguns conserven dins l’armari una samarreta estampada amb imatges d’un bou que es cruspeix una paella, toca les castanyetes i copula amb una vaca, al costat d’una altra que diu Fuck me, stupid) i on la sangria es consumeix a galledes. “Ves quines coses que tenen a Barcelona”, deuen haver pensat.
De fet, les dues notícies amb més ressò internacional que han sorgit en molt de temps des de Catalunya (amb permís del Barça, no cal dir-ho) s’han produït en dues setmanes consecutives: les consultes del 13-D per la independència i la ILP de la plataforma Prou! demanant la supressió de les curses de braus. Si alguns d’aquests guiris perplexos (els guiris, com és sabut, mantenen la condició de guiris fins i tot quan es troben a casa seva) han lligat una cosa amb l’altra, deuen haver arribat a la conclusió que aquests catalans són uns espanyols com a mínim curiosos. I de fet, per aquí tampoc no ha faltat qui ha sumat peres i mandarines i ha acabat veient una ofensiva antiespanyola en tota regla propulsada des del llevant díscol.
Potser per això, en la votació de divendres CiU i el PSC van optar per donar llibertat de vot als seus diputats, com si es tractés d’un tema de consciència: però quin era aquí el tema de consciència? La celebració (o no) de curses de braus a les places catalanes o la suposada ofensiva antiespanyola? Fa de mal dir: entre la llibertat de vot i el fet que, a més, la votació era secreta, és difícil saber qui va votar què, i més amb un resultat tan ajustat, en què les esmenes a la totalitat contra la ILP van ser rebutjades per només vuit vots de diferència. Si en coneguéssim els detalls, segurament ens enduríem alguna sorpresa d’allò més estimulant.
Sigui com sigui, ara la ILP ha de seguir el seu camí parlamentari i es calcula que fins al maig no sabrem si les corrides queden o no abolides a Catalunya. Personalment, reconec que no m’importa gaire quin sigui el resultat: no tinc cap simpatia per la tauromàquia, i no perquè sigui un referent nacional espanyol (també ho és el flamenc, i m’agrada), sinó perquè, en general, la barbàrie em produeix una aversió profunda, i les curses de braus me’n semblen una exhibició impúdica. Ara bé, tampoc no tinc gaire clar que la solució sigui prohibir-les, perquè les prohibicions, també en general, em causen tírria. De manera que ja s’ho faran, i ja em disculparan vostès la tebiesa. El que sí que em sembla enormement interessant és que, per primera vegada, hagi prosperat al legislatiu català una iniciativa d’aquestes característiques. És un molt bon senyal de salut democràtica: a veure si aviat en veiem prosperar més.
De fet, les dues notícies amb més ressò internacional que han sorgit en molt de temps des de Catalunya (amb permís del Barça, no cal dir-ho) s’han produït en dues setmanes consecutives: les consultes del 13-D per la independència i la ILP de la plataforma Prou! demanant la supressió de les curses de braus. Si alguns d’aquests guiris perplexos (els guiris, com és sabut, mantenen la condició de guiris fins i tot quan es troben a casa seva) han lligat una cosa amb l’altra, deuen haver arribat a la conclusió que aquests catalans són uns espanyols com a mínim curiosos. I de fet, per aquí tampoc no ha faltat qui ha sumat peres i mandarines i ha acabat veient una ofensiva antiespanyola en tota regla propulsada des del llevant díscol.
Potser per això, en la votació de divendres CiU i el PSC van optar per donar llibertat de vot als seus diputats, com si es tractés d’un tema de consciència: però quin era aquí el tema de consciència? La celebració (o no) de curses de braus a les places catalanes o la suposada ofensiva antiespanyola? Fa de mal dir: entre la llibertat de vot i el fet que, a més, la votació era secreta, és difícil saber qui va votar què, i més amb un resultat tan ajustat, en què les esmenes a la totalitat contra la ILP van ser rebutjades per només vuit vots de diferència. Si en coneguéssim els detalls, segurament ens enduríem alguna sorpresa d’allò més estimulant.
Sigui com sigui, ara la ILP ha de seguir el seu camí parlamentari i es calcula que fins al maig no sabrem si les corrides queden o no abolides a Catalunya. Personalment, reconec que no m’importa gaire quin sigui el resultat: no tinc cap simpatia per la tauromàquia, i no perquè sigui un referent nacional espanyol (també ho és el flamenc, i m’agrada), sinó perquè, en general, la barbàrie em produeix una aversió profunda, i les curses de braus me’n semblen una exhibició impúdica. Ara bé, tampoc no tinc gaire clar que la solució sigui prohibir-les, perquè les prohibicions, també en general, em causen tírria. De manera que ja s’ho faran, i ja em disculparan vostès la tebiesa. El que sí que em sembla enormement interessant és que, per primera vegada, hagi prosperat al legislatiu català una iniciativa d’aquestes característiques. És un molt bon senyal de salut democràtica: a veure si aviat en veiem prosperar més.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.