L'Elisenda Camps i la seva filla

Amb gran interès em miro l’anunci d’una joia que fa l’admirada Elisenda Camps, la presentadora del programa Tot és possible, de RAC 1. Es tracta d’una bonica polsera convertible en collaret. La pots obtenir si et compres el diari La Vanguardia i es veu que t’hi pots anar afegint peces per “personalitzar-la” (espero que algú, aviat, de la mateixa manera que en Carod ha recollit en un llibre paraules per salvar, faci la tria de paraules per condemnar: personalitzar n’és una). Es diu “conjunto Zajira”.

El cas és que a l’anunci hi surt ella amb una adolescent de cabells rossos i llargs. “Mai no em posaria una joia que agradés a la meva filla”, diu aproximadament. I aleshores l’adolescent contesta: “I jo no em posaria mai una joia que agradés a la meva mare”. Després, una veu en off fa: “Per fi mares i filles es posen d’acord”. I, finalment, veiem l’Elisenda que li diu a la filla: “M’agrada la teva polsera...”.

Milions de mares i filles catalanes, en veure l’estampa, hem dit: “Quina bellesa irradien i emanen aquesta mare i aquesta filla. Volem ser com elles”. I hem corregut a adquirir un exemplar del diari del venerat Conde de Godó.

Però les meves fonts (perdonin que no les reveli) m’acaben de trencar el cor: l’adolescent de l’anunci no és la filla de l’Elisenda Camps... És una model contractada per representar el paper suprem i complicat. Amb llàgrimes als ulls penso si el fill del Coronado que fa l’anunci amb ell també és fals (m’havien jurat que no). I recordo, amb dolor, que l’Elisenda ja va fer l’anunci d’un iogurt on ens deien que era la cap de màrqueting de l’empresa. Què ens queda? Són falses, també, les veus dels fills de la Susanna Griso, que sentim quan arriba a casa per prendre’s l’Actimel, després d’una jornada laboral intensa? És cert, doncs, que els gelats dels anuncis són de puré de patata?