Digui-li Grècia, digui-li PER

A Madrit (no ciutat, sinó concepte) s’han emprenyat com unes tenalles amb això del rescat de Grècia. Diuen que, a pesar que el govern de ZP (Zapatero Populista) digui que els cost és zero, als espanyols els sortirà la broma per un ull de la cara. Fent números els surt que cada llar hispana haurà de pagar 586 euros, enfront dels 563 de les Alemanyes. Comparen i s’indignen. Això sí, expliquen amb la boca petita que, seguint el mateix model de càlcul, els luxemburguesos (i les luxemburgueses) afluixaran 1.265 euros, els irlandesos 819, els holandesos 655, els austríacs 651, els belgues 639, els francesos 623, els italians 607, els xipriotes 597 i els finlandesos 587. Vaja, que el tema no és la (nova) mentida de ZP (una més) sinó aquesta mentalitat ibera de subsidi permanent.

El que els revolta és haver de pagar la festa permanent dels grecs (i de les gregues). Ei, de tots els hel·lens i hel·lenes en conjunt, eh. El govern, que ha llençat els diners i després ha mentit i ha falsificat dades perquè no es notés, però també dels ciutadans (i les ciutadanes) que ja els ha anat bé fotre-li pel broc gros. Sí, perquè a l’alegria financera ens hi apuntem tots ràpidament i si no pregunti a tots aquells que aquí, amb una feina més que precària i una situació financera més que inestable, anaven al banc a demanar una hipoteca i sortien amb pis, mobles, electrodomèstics, cotxe i viatge (pagant) i amb un bolígraf (de regal).

Però el que més sorprèn d’aquests escarafalls ibers d’ara, sobretot comparant-los amb quan eren les llars europees les que pagaven la festa dels fons estructurals (a fons perdut), és que ara Grècia rep un crèdit (a tornar) a canvi de reduir despeses, retallar salaris i pensions, apujar impostos i fer una reforma (seriosa) del mercat laboral, i a Extremadura (per exemple) van dedicar-se a convertir en funcionaris el 25% de la població.