Estrangers

Fa pocs dies escoltava una conversa en què una senyora advertia a un amic britànic que passa llargues temporades a la Costa Brava que havia de tancar bé portes i finestres, de vigilar bé perquè no li entressin a robar a casa, per què darrerament hi havia molts estrangers. El britànic li va recordar que ell també és estranger, però ella va matisar: “Vull dir estrangers de veritat, com ara aquests que corren per aquí amb un cotxe amb la matrícula de Madrid”. La cosa podria semblar un acudit si no fos perquè els estrangers a què feia referència la dona són immigrants amb pocs recursos que han vingut a cercar feina i una vida millor. L'anècdota coincideix amb la presentació a Roses d'un partit que es proclama obertament racista i xenòfob, i que té el terreny adobat amb un discurs fàcil i molt perillós com és el de culpar els immigrants de tots els mals i dir que Sarkozy sí que ho fa bé, en expulsar gitanos i immigrants de França. No sé com ho veuen, però a mi tot plegat em posa la pell de gallina.