Nadal a Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona s’esforça, ens consta, a fer de Nadal una festivitat ciutadana viscuda amb el caliu que la societat barcelonina, majoritàriament, vol atorgar-li. Però no se’n surt. El cop de timó d’aquest any, que ha deixat enrere aquells arbres ciclistes que només feien gràcia a nens que no arribaven als pedals per passar a uns galets que criden l’atenció el primer cop que els veus, abans que s’hi pixin els gossos, ha estat un pas endavant. També ho ha estat aquesta il·luminació tan pretesament espectacular i, alhora, tan apagada a causa de les bombetes que s’hi fan servir, que per cert contrasten amb les que ha posat als semàfors, que enlluernen tothora.

Però no hi ha manera. Després de la falsa polèmica per una suposada absència del castellà als rètols –la capacitat de determinat espanyolisme de vomitar és inversament proporcional a la de contrastar–, arriba la notícia que els rètols multicultis estan mal escrits. Hi posen voluntat, és cert, però sempre en fan alguna de tort i aquest any han utilitzat malament l’alemany i l’àrab, tot demostrant que l’excel·lència en qüestions nadalenques està discutida amb aquest Ajuntament. No patim, però: el consistori actual encara té un Nadal més de coll. Potser se’n sortiran.