Carretero/Nebrera

Montserrat Nebrera vol apuntar-se a l’experiment de posar a prova la solidesa del sistema de partits. S’ho està pensant. Ha llançat un globus sonda i espera reaccions. Potser tot quedarà en no res. Però té la temptació perquè hi veu possibilitats.

Independentment de les distàncies que els separen, es tracta d’una operació com la de Carretero: arraconats/expulsats per un partit que no els ha perdonat la dissidència, descobreixen que aquest arraconament provocat per la seva insubmissió els dóna popularitat.

Això significa, almenys, que els polítics que exhibeixen incomoditat en les estructures militars de supervivència en què s’han convertit els partits tenen èxit com a personatges. La incògnita és si aquest interès es traduirà en vots. Si ho intenten, comprovarem la capacitat que pot arribar a tenir un nom contra unes sigles, en un moment en què les sigles semblen haver entrat en una decadència irreversible.

No capgiraran de cop el mapa polític, però si el torpedinen prou poden arrossegar el sistema cap a fórmules com les llistes obertes: un mètode amb què els electors trien noms i els amos d’aquests noms s’han de guanyar els vots amb la suor del seu front i no atrinxerant-se en l’aparell del partit.