L'anunciat canvi de paradigma

Ahir, el senyor Joan Ridao, secretari general d'ERC, va aparèixer en un informatiu de televisió explicant que després de les eleccions al Parlament de Catalunya, canviarà el paradigma. Absolutament intrigat per aital afirmació, entro al web de l'Enciclopèdia.cat per esbrinar el misteri del canvi anunciat per JR. I llegeixo: “Paradigma. En gramàtica tradicional, conjunt de formes que serveixen de model als diversos tipus de flexió nominal (declinació) i verbal (conjugació). En lingüística moderna, un paradigma és tot conjunt d'unitats lingüístiques que mantenen una relació de possible comunicació dins la cadena parlada, a diversos nivells possibles (...). Les relacions paradigmàtiques (anomenades associatives per F. de Saussure) pertanyen al domini del sistema de la llengua, són virtuals i en absència: oposen unitats lingüístiques presents dins un enunciat de parla donat amb d'altres unitats absents en aquest enunciat, però possibles d'ésser-hi commutades, segons la intenció expressiva del parlant (sintagma)”. Penso que el secretari general d'ERC va utilitzar la paraula més idònia, adequada i adient per definir l'assumpte, la qüestió, la cosa política en què se centrava el seu discurs. Canviem “llengua” per “Catalunya”, “unitats lingüístiques” per “partits”, i es farà la llum. Almenys, pel que fa al mot “paradigma”. Perquè el problema, tanmateix complex, segons el meu humil parer, rau en saber en què es diferenciarà el paradigma sortint del paradigma entrant, atesa l'embolicada situació de la política catalana, en què no s'arriben a posar d'acord ni les formacions més ideològicament afins. Potser tindrem una confusa matèria en lloc d'una matèria confusa, o viceversa, no ho sé. Tan de bo el paradigma que preveu Joan Ridao sigui un paradigma nou i original, profitós i engrescador, amb suficient capacitat de renovació perquè els catalans ens en puguem refiar. Si de veritat canvia el paradigma, que es noti, cony!