Articles
3.500=3.800?
Les claus del finançament
BARCELONA, 31 de juliol de 2008 (diverses agències). La Generalitat ingressarà entre 3.500 i 3.800 milions d’euros si s’aplica el model de finançament que preveu l’Estatut, segons ha estimat avui el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, que ha assegurat que la xifra total variarà depenent de la forquilla de recursos que es destinarà a finançar serveis essencials de l’Estat de benestar, entre el 65 i el 75% del total.
Ja fa un any que la Cambra de Comerç de Barcelona es va posicionar interpretant el que resultaria de l’aplicació de l’Estatut. Amb posterioritat, tot just abans de Nadal, totes les cambres catalanes van solemnitzar que la xifra a assolir havia de ser de 3.800 milions d’euros. Segons la Cambra barcelonina, la forquilla dependria del grau d’anivellament parcial; un 75% reportaria 3.500 milions i un 65%, 3.800 milions. També estimaven que l’Estat hauria d’afegir al sistema uns 12.000 milions, dels quals Catalunya se n’emportaria entre un 29 i un 31%.
On som avui? Les dades que he llegit a la premsa ens diuen que l’Estat posa al voltant d’11.000 milions d’euros, dels quals 3.500 arribaran a Catalunya, que vol dir un 30 o un 31% dels recursos. Recordem que, amb xifres de la darrera liquidació del 2007 del sistema de finançament, Catalunya rebia el 16,5% dels recursos del sistema quan tenia el 17% del total de la població acollida al sistema de finançament comú. Acabada la fase transitòria, amb els 3.500 milions anunciats a la mà, Catalunya passarà a rebre per sobre del 18% dels recursos, i per tant l’índex de recursos rebuts sobre 100 farà un salt de 94 a més de 105.
No en sabem res de la dinàmica del sistema, però sí que es diu que l’anivellament parcial serà del 75%, en la banda proposada per la Cambra i pel govern l’any passat, i sabem que la proposta de finals de l’any passat de l’Estat ja deia que les xifres del model s’actualitzarien cada any i que el model es revisaria al cap de cinc anys. Res fa pensar, per tant, que tornarem a la perversa situació del model actual en què les comunitats que creixen més en població reben menys recursos per càpita cada any en termes relatius.
Un darrer punt: tots els càlculs fets l’any passat es van realitzar amb les dades d’una economia en creixement, on res feia pensar que l’economia catalana i espanyola caurien gairebé un 4% aquest any, i encara més la recaptació fiscal. La revisió del programa d’estabilitat pressupostària publicada pel ministeri d’Economia a principis d’aquest any, quan ja estaven en el fons de la crisi, encara preveia un creixement en termes corrents del 0% del PIB el 2009, del 3,3% l’any 2010 i del 5% l’any 2011, en total un 8,5% acumulat en tres anys. Només cinc mesos després, la darrera revisió presentada per la Moncloa preveu un decreixement del PIB del -3,3% aquest any i del -0,3% l’any 2010, i un creixement del 2,1% el 2011, en total una caiguda acumulada del PIB d’1,6 punts en el trienni. La diferència de les estimacions és, per tant, de 10 punts. I ja no he mirat previsions fetes l’any passat, que evidentment encara eren molt més optimistes en creixement del PIB i en creixement dels impostos, que són la base dels recursos del sistema, i amb què treballaven les cambres, els negociadors i els especialistes en finançament. Una altra dada relacionada, la recaptació fiscal de gener a maig d’IVA, IRPF i impostos especials, base del sistema de finançament autonòmic, ha caigut un 19,5% respecte al mateix període de l’any passat. Per tant, hem de comparar una caiguda del creixement previst per al trienni 2009-2011 de 10 punts sobre les previsions existents quan es va fixar l’objectiu dels 3.800 milions i de 19,5 punts de caiguda de la recaptació fiscal en menys de mig any, amb la diferència entre 3.500 i 3.800 milions, que és del 8%.
En resum, en el context actual de crisi econòmica, de caiguda dels ingressos fiscals i de dèficit galopant de les finances públiques, 3.500 milions són més que homologables amb els 3.800 milions que es fixaven l’any passat com a llistó. Una injecció progressiva d’aquesta quantitat ajudarà sens dubte a sortir millor i més de pressa de la crisi i a redreçar els greuges del sistema actual de finançament com mai s’havia aconseguit.
Ja fa un any que la Cambra de Comerç de Barcelona es va posicionar interpretant el que resultaria de l’aplicació de l’Estatut. Amb posterioritat, tot just abans de Nadal, totes les cambres catalanes van solemnitzar que la xifra a assolir havia de ser de 3.800 milions d’euros. Segons la Cambra barcelonina, la forquilla dependria del grau d’anivellament parcial; un 75% reportaria 3.500 milions i un 65%, 3.800 milions. També estimaven que l’Estat hauria d’afegir al sistema uns 12.000 milions, dels quals Catalunya se n’emportaria entre un 29 i un 31%.
On som avui? Les dades que he llegit a la premsa ens diuen que l’Estat posa al voltant d’11.000 milions d’euros, dels quals 3.500 arribaran a Catalunya, que vol dir un 30 o un 31% dels recursos. Recordem que, amb xifres de la darrera liquidació del 2007 del sistema de finançament, Catalunya rebia el 16,5% dels recursos del sistema quan tenia el 17% del total de la població acollida al sistema de finançament comú. Acabada la fase transitòria, amb els 3.500 milions anunciats a la mà, Catalunya passarà a rebre per sobre del 18% dels recursos, i per tant l’índex de recursos rebuts sobre 100 farà un salt de 94 a més de 105.
No en sabem res de la dinàmica del sistema, però sí que es diu que l’anivellament parcial serà del 75%, en la banda proposada per la Cambra i pel govern l’any passat, i sabem que la proposta de finals de l’any passat de l’Estat ja deia que les xifres del model s’actualitzarien cada any i que el model es revisaria al cap de cinc anys. Res fa pensar, per tant, que tornarem a la perversa situació del model actual en què les comunitats que creixen més en població reben menys recursos per càpita cada any en termes relatius.
Un darrer punt: tots els càlculs fets l’any passat es van realitzar amb les dades d’una economia en creixement, on res feia pensar que l’economia catalana i espanyola caurien gairebé un 4% aquest any, i encara més la recaptació fiscal. La revisió del programa d’estabilitat pressupostària publicada pel ministeri d’Economia a principis d’aquest any, quan ja estaven en el fons de la crisi, encara preveia un creixement en termes corrents del 0% del PIB el 2009, del 3,3% l’any 2010 i del 5% l’any 2011, en total un 8,5% acumulat en tres anys. Només cinc mesos després, la darrera revisió presentada per la Moncloa preveu un decreixement del PIB del -3,3% aquest any i del -0,3% l’any 2010, i un creixement del 2,1% el 2011, en total una caiguda acumulada del PIB d’1,6 punts en el trienni. La diferència de les estimacions és, per tant, de 10 punts. I ja no he mirat previsions fetes l’any passat, que evidentment encara eren molt més optimistes en creixement del PIB i en creixement dels impostos, que són la base dels recursos del sistema, i amb què treballaven les cambres, els negociadors i els especialistes en finançament. Una altra dada relacionada, la recaptació fiscal de gener a maig d’IVA, IRPF i impostos especials, base del sistema de finançament autonòmic, ha caigut un 19,5% respecte al mateix període de l’any passat. Per tant, hem de comparar una caiguda del creixement previst per al trienni 2009-2011 de 10 punts sobre les previsions existents quan es va fixar l’objectiu dels 3.800 milions i de 19,5 punts de caiguda de la recaptació fiscal en menys de mig any, amb la diferència entre 3.500 i 3.800 milions, que és del 8%.
En resum, en el context actual de crisi econòmica, de caiguda dels ingressos fiscals i de dèficit galopant de les finances públiques, 3.500 milions són més que homologables amb els 3.800 milions que es fixaven l’any passat com a llistó. Una injecció progressiva d’aquesta quantitat ajudarà sens dubte a sortir millor i més de pressa de la crisi i a redreçar els greuges del sistema actual de finançament com mai s’havia aconseguit.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.