Títols no aptes

Barça
Títols no aptes
El Barça ha guanyat dos títols fregant la mitjanit. Dimecres, la copa s’aixecava dijous (tal com sona) pel desig de rebentar l’audiència no apta per a menors perquè, per herència genètica, les criatures creixen ensenyades de barcelonisme i no els cal la tele. Dissabte, el Barça va guanyar la Lliga una nit de farra en què molts ni miraven el Vila-real - Madrid i, de sortida, la massa va desplaçar-se a celebrar-ho per Catalunya. Les criatures dormien. Dos de dos títols no recomanables per a infants. De matinada, que és com històricament aquest club ha fet les coses.

Celebracions rares
El Barça és un club fascinant que li costa quadrar les celebracions. Encara recordem el dia de festassa de l’última Lliga de Rijkaard, quan Deco, que tenia la dona ingressada a l’hospital, va demanar poder pujar a la rua de celebració més tard i Alejandro Echevarría el va disfressar amb gorra i ulleres de sol i es va camuflar enmig de la multitud a Gran Via - passeig de Gràcia, on va ser recollit per l’autocar. Dimecres passat es va guanyar la Copa però l’endemà, entre la boira del Prat i que encara no s’havia guanyat la Lliga, va quedar-se només en un allioli d’emocions d’uns quants. Dissabte la Lliga es va aixecar d’una manera nadalenca, recollits en família a casa i mirant la tele. Sense baixar de l’autocar, Guardiola, deixant fora de la llista per a Mallorca Messi, Puyol, Piqué i Xavi, venia a dir: no cal venir a rebre l’equip a l’aeroport. I ara hem d’esperar a dissabte contra l’Osasuna, que, de tan ressacosos, només ens queda la il·lusió de portar a les criatures per quadrar el cercle. O esperar guanyar la Champions. Per què, si no es guanya a Roma, s’ha decidit que no hi haurà rua?

Foto per al president
Va passar dissabte a la matinada. Eren gairebé les dues. S’havia acabat el programa especial de Barça TV i Joan Laporta passejava per la gespa del Camp Nou convertida en un meravellós plató de celebració pel títol. Per presidir l’escenari s’havia col·locat la Copa guanyada dimecres i l’última Lliga. Laporta va decidir fer una fotografia als dos títols amb el seu mòbil i la va col·locar com a fons de pantalla. Feliç, va dir que esperava que d’aquí deu dies quedés caducada.

R. Madrid
La imatge de l’any
Banqueta del Reial Madrid en el partit a Vila-real. Segona part i allà hi havia les càmeres del Canal Plus. Julien Faubert, un dels pitjors i més sospitosos fitxatges de la història moderna del futbol, dorm. Sí, dorm. El personatge està totalment clapat. Una nova demostració d’un madridisme impresentable. Almenys a Can Barça els jugadors dormien dins el vestidor, no cara al públic.

Anunci de precandidat
Portada dels diaris de Madrid dissabte: “Kaká Fichado”. Esclar, fitxat per un precandidat. Un precandidat que té molts números de ser candidat. Però queda clar que la resta de madridistes que voldrien ser presidents del Reial Madrid ho tenen magre, per no dir impossible. Apareix Florentino i s’ha acabat la democràcia. El Messies és nat.

63 milions per Kaká
Vaig al Google i clico: “63 milions d’euros”. Em surt que és el que paga Espanya al Perú per finançar aigua potable per a les zones més pobres del país; és el que ha donat la Fundació Bill Gates per a la investigació de la malària, i és el que li costarà a Florentino Pérez el traspàs de Kaká del Milan al Reial Madrid. Només traspàs, fitxa a part. El futbol fa temps que controla el descontrol. Torna el Florentino més inflacionista, ergo l’orgia econòmica. Pot un club, per molt privat que sigui, fer una despesa per un futbolista de 63 milions d’euros més 8 milions més nets de contracte per temporada, en època de crisi. És ètic? És, fins i tot, legítim?

Ribéry com a ofensa
Amb Kaká ja fitxat, ara asseguren que el pròxim serà el francès Ribéry. Una manera de tocar els nassos al barcelonisme, tot i que el jugador ja ha anunciat que voldria jugar al Barça. El problema és que el seu representant és el mateix de Zinedine Zidane, Alain Migliaccio, i que l’oferta econòmica de Pérez al jugador rebenta el mercat i és impossible d’igualar-la.

Messi i Iniesta, PPV
Florentino voldrà crear una esquerda entre el barcelonisme. Que ningú no ho dubti. Un nou cas Figo? No. 150 milions d’euros nets és impossible si, a més, Messi i Iniesta han dit que no volen marxar. Com es pot fer? Fàcil. Creant una tendència inflacionista als sous. Oferta i revisió de contractes a l’alça que afavoriran els futbolistes i crearan despeses inesperades als comptes barcelonistes.