En Brad i l'Angelina

Diu la Lídia Heredia, a Els matins de TV3, que ella, al ball entre Obama i la seva esposa, hi troba a faltar petons. Que ella, si s’hi hagués trobat –i cito les seves paraules– “li hauria fet un petó al meu home”. L’expressió “el meu home” (que no té equivalent col·loquial en espanyol, però sí en anglès) sempre m’ha semblat molt eròtica. I veient les imatges podria donar la raó a la Lídia Heredia. Hi falten petons, en aquest ball. Una altra esposa hauria retocat més l’espòs acabat de coronar. Sobretot perquè ni la Michelle Obama ni ningú ignora que Barack Obama, el dia de la possessió, va il·lustrar els somnis eròtics de milers de mascles i fembres del planeta. (Jo en conec alguns i algunes.) Però que la Michelle no el besés és llei de vida.

Imagineu el matrimoni Brad Pitt i Angelina Jolie. No cal ser cap obsés sexual per notar que són persones sexualment molt desitjables. Vaja, que no cal ser mascle –parlo per mi– per notar que Angelina Jolie és una gran femella. Una altra cosa és que et caigui malament. I algú que és famós sempre t’hi acaba caient. Potser l’únic famós del món que, malgrat ser famós, no cau malament és Pepe Rubianes. Els altres, com és lògic, piquen pedra.

Doncs bé. Avui, aquest matrimoni de belleses que són Angelina Jolie i Brad Pitt aniran a dormir. Es despullaran a la mateixa habitació. Ell es traurà la camisa i potser es gratarà, masculinament, els pèls que comuniquen la panxa amb la part púbica. Ella es traurà els sostenidors i es mirarà, distretament, si li han deixat marca. Es ficaran sota els mateixos llençols, comentaran l’hora de llevar-se. Parlaran dels nens (dels adoptats i dels biològics). I la cosa més bèstia, més extraordinària és que probablement no faran l’amor. Dormiran junts i no es tocaran.