Bancaja o Bancaixa?

L’ex-Caixa de València és notícia. Segons diuen –i aquests dies diuen molt i diuen de tot, si es tracta de futbol i grans fitxatges– el Barça ha llançat l’ham per veure si pescava Villa, gran davanter i millor persona. Però, segons diuen també, els homes de Laporta no se n’han anat a parlar amb el president Manuel Llorente, sinó amb els responsables de la Caixa d’allà. Perquè és la Caixa d’allà qui, a còpia de crèdits, controla la tresoreria del club. I la Caixa d’allà té dos noms: Bancaixa, per als de dins, i Bancaja, per als de fora.

Els seus directius van intentar fa temps dir-se només Bancaja, amb l’excusa que el nom en llengua del país creava confusions i rebuig a Espanya, on veuen la Caixa pertot i els malignes catalans arreu. Al final, una petita revolta interna els va fer mig cedir i ara es diuen Bancaixa, cap a dins, i Bancaja, cap a fora. Pregunta atrevida: Catalunya és “fora”? Fora del nostre domini lingüístic, vull dir. I si Catalunya no és fora, ¿per què la majoria dels periodistes d’aquest trist i mesquí país n’han dit i en diuen Bancaja? Aviat es conformen. Els mateixos que han cridat a sometent perquè el nou govern basc ha exclòs Navarra del mapa del temps d’Euskal Telebista exclouen la principal entitat de crèdit valenciana del mapa lingüístic català. En cada bugada perdem un cobrellit.