El triple sí de Puigcercós

Joan Puigcercós va fer decantar ahir la balança en l’intens debat intern a ERC sobre el nou finançament. Hi havia molts dubtes i molta pressió sobre els republicans. Tant des de la banda del PSC i del PSOE –amb trucades incloses de Zapatero in person–, com de CiU –que probablement haurà de revisar el seu rebuig frontal–. Però el de Ripoll no es va llançar a la piscina sense xarxa: ho va fer amb la calculadora a la mà, i, sobre el paper, va veure com quadraven els números que ell mateix havia posat damunt la línia vermella per avalar el pacte Castells-Salgado: al final, 3.855 milions d’euros. És una xifra tan discutible com totes les que han precedit un càlcul d’ingressos en totes les negociacions i en tots els models vigents fins ara: perquè dependrà de l’evolució dels ingressos, que alhora depèn de l’evolució de l’economia.

Els marges de l’Estat autonòmic, encara que l’Estatut que ERC va rebutjar el 2006 els eixampli, són els que són, com molt bé saben el PSC i CiU. Però és una xifra que gairebé dobla la que va oferir Solbes a l’inici de la negociació i és, sobretot, la xifra de Puigcercós. Quant al model, la majoria dels experts consultats per l’AVUI coincideixen que Catalunya se situarà per primera vegada per sobre de la mitjana en assignació de recursos per càpita. I la Generalitat disposarà directament d’un 25% de la recaptació tributària.

Tot i la vulneració de l’Estatut pel que fa a l’allargament del termini d’aplicació de tres a quatre anys, tot plegat no és poc. La decisió de Puigcercós també comporta un sí a la continuïtat d’ERC dins el govern Montilla i, a la pràctica, la revalidació del tripartit. El tercer sí es diu centralitat, perquè l’alinea en la mateixa banda que els grans empresaris i sindicats, a diferència de CiU. Són tres sís –al finançament, al tripartit i a la centralitat– que comporten molts riscos, però també obren moltes oportunitats en la cursa del 2010.