Impunitat policial selectiva
D'AVUI.cat
Una altra condemna de presó i inhabilitació professional per a dos mossos per excessos comesos durant una detenció errònia. I n'hi haurà més: en parlen jutges, advocats i policies. S'ha acabat la impunitat. Aplaudim-ho, però tinguem en compte que s'ha acabat només per a la policia catalana. Fa poc, un agent del Cuerpo Nacional de Policía (CNP) va ser jutjat per haver rebentat el timpà a un detingut –absolt del delicte que li imputaven– i la fiscalia no tan sols no va acusar-lo, sinó que va defensar-lo activament. El tribunal va considerar els fets una lleu falta de lesions i la va castigar amb una simple multa.
La judicatura –espanyola orgànicament i a tots els efectes, amb excepcions– se sent part del mateix sistema penal que el CNP i la Guàrdia Civil, als quals ha perdonat històricament excessos i tortures. Molts d'aquests jutges no senten, en canvi, que comparteixin res amb els Mossos, que són una anomalia en el submón gens descentralitzat en què viuen. I això té conseqüències.
Però el més estrany no és que els jutges no sentin seus els Mossos: el que no s'entén és que els dirigents catalans hagin creat un cos calcat dels cossos espanyols, amb molts dels seus vicis. El 2004 van arribar a muntar un any de convivències Mossos-CNP a Barcelona, abans del desplegament a la ciutat. Ara tenen agents que utilitzen el mateix argot que els cossos estatals i que al carrer, en una zona tan dura com Ciutat Vella o en unitats perilloses com la d'atracaments, es mouen com els seus referents. I de res ha servit la teoria de l'Escola de Policia de Catalunya.
