Predicadors

Va per llarg aquesta crisi econòmica? Sí, segons coincideixen a diagnosticar les dues branques dels apocalíptics. La que últimament s'ha posat més de moda, la del catedràtic Santiago Niño Becerra, ens ho pinta magre, perquè, segons ell, la crisi ni tan sols ha esclatat, sinó que ho farà l'any que ve, quan s'inaugurarà la quarta crisi sistèmica del capitalisme, que ho ha de regirar tot com van fer les de 1820, 1875 i 1929. Niño predica crisi a llarg termini –diu que el 2000-2009 vivim una cosa semblant al que va passar en el període 1762-1777 i que no va esclatar fins a la segona dècada del segle XIX, o sigui que feu comptes–, però queda curt respecte del que pronostica el president de la Conferència Episcopal Espanyola. Antonio María Rouco Varela diu que serà molt difícil remuntar la crisi mentre no hi hagi un canvi de mentalitat «a la llum d'una consciència moral rectament formada». Si de la crisi no en sortirem mentre tothom no s'hagi tornat catòlic de veritat, és evident que tindrem depressió fins al dia del judici final.

El més fotut del pronòstic de Rouco és que si sortim del foc de la crisi caurem en les brases del totalitarisme. Perquè la recta moral que predica consisteix a posar l'ètica (la seva) per sobre de la democràcia, ja que en els règims participatius «la regulació dels interessos es produeix freqüentment en benefici dels més forts». La perversitat de deixar que la gent triï els seus representants, la van descobrir ben aviat els antecessors del cardenal, que van muntar un règim segons el qual els de dalt diuen que tenen el poder per delegació extraterrestre i nomenen a dit els manaires inferiors, de manera que els més forts sempre tenen assegurat que es decideix el que els convé, que per això manen.