Toros, sang, Barcelona

Què tenen en comú Manuel Royes, Josep Puigbó i Miquel Barceló? Han signat el Manifest de la Mercè per la llibertat. I, encara que no ho sembli, va de toros. Resulta que els amants de la fiesta s’han empescat un escrit elusiu que comença parlant de Jaume I i els mercedaris i ens ofereix el que sembla un eslògan municipal o un títol per a una pel·lícula dolenta: “Mercè, Llibertat, Barcelona”.

Després ve una oda a la llibertat i un avís als diputats que han de votar la ILP –iniciativa legislativa popular: del poble, per si ho han oblidat– que demana prohibir les corrides. T’empasses una tramposa referència al franquisme i arribes al final –“Que les properes Fires de la Mercè siguin una gran Festa barcelonina: una autèntica Fira de i per la Llibertat!”– creient que escoltes un pregó.

Si tenen arguments per defensar els toros o criticar la ILP, no n’esmenten cap. O no els coneixen o no gosen. A canvi s’atrinxeren en la mentida naïf de dir que rebutgen La Prohibició.

És obvi que tots els humans volem i acceptem una pila de prohibicions. Són un pacte, com totes les lleis. Si volem evitar-ne una haurem de (con)vèncer els que la defensen. I no s’hi val a tractar-los d’idiotes reclamant llicència per matar (toros) com si fos un dret fonamental.