Pep Guardiola, entrenador 2.0

Pep Guardiola representa un canvi generacional. De l'entrenador 1.0., el que apel·la a la física i al caràcter, l'estil que representa Luis Aragonés, hem passat a l'entrenador 2.0., cerebral i que assumeix que la responsabilitat del càrrec és saber llegir a molts nivells la plantilla que disposa per fer-la rendir al màxim. Per fer-ho, ja no n'hi ha prou amb saber-ne, de futbol i de tàctiques de motivació més o menys subtils. Al nou perfil d'entrenador li cal entendre la psicologia de l'individu i del col·lectiu, no n'hi ha prou amb discursos que apel·lin a la sang, l'orgull, l'amor propi, el pit i collons. Cal intel·ligència per anticipar-se, fer-se respectar sense abusar de la jerarquia, preveure els conflictes i posar mitjans per evitar-los en la mesura del possible. El perfil de l'entrenador que representa Guardiola necessita, de retruc, jugadors prou llestos per entendre, encara que sigui intuïtivament, el que ell veu amb claredat. No n'hi ha prou de dibuixar-ho en una pissarra, no n'hi ha prou de verbalitzar-ho. Com el mestre que aconsegueix que l'alumne entengui la lliçó, sense conformar-se que l'alumne repeteixi la lliçó, el nou entrenador ha d'aconseguir que els jugadors interioritzin els esquemes tàctics, se'ls facin seus i els sentin com a naturals i espontanis. El col·lectiu ha d'assumir i entendre que un equip no pot fluctuar en funció d'estats d'ànim, que no pot resoldre els partits en base a la força física, el cor, la voluntat, el caràcter. Allò que en diuen la casta, la raza, etcètera.

Pep Guardiola sembla que mostri molt més del que realment mostra. Escoltes les rodes de premsa i et pot fer l'efecte que ho explica tot, que és transparent, com si el que diu en públic i el que diu dins del vestidor fos el mateix. Pep Guardiola és llest i coneix l'entorn, el context i els actors que participen en el futbol, en el Barça específicament. Per això dosifica el que diu i ho diu quan vol, on vol, com vol i el que vol. Llest i murri, coneix com s'interpretaran les seves paraules en els mitjans de comunicació, i sempre ofereix un discurs intel·ligent, interessat i constructiu, però mai apel·la al tòpic. I aquesta, la renúncia al tòpic, és l'altre gran tret diferencial del nou model d'entrenador. Ara bé, aquesta mena d'entrenador funciona per dirigir determinats tipus de plantilles, però no és un totterreny. No pretenguis que faci de salvador d'equips cuers, com Clemente i similars. No: de la mateixa manera que no qualsevol director d'oficina bancària pot dirigir el banc, no qualsevol entrenador por dirigir una plantilla com la del Barça. Per això Guardiola pot funcionar. I per això Rijkaard va funcionar, fins que la psicologia i la gestió dels individus en relació al col·lectiu se li van escapar de les mans.