Oreja, Esquerra i ETA

De tant en tant, Jaime Mayor Oreja trau el morro entre els diaris perquè Espanya sàpiga que encara hi és. “Oye patria mi aflicción y escucha el triste concierto”. Oreja és ara portaveu del Partit Popular al Parlament Europeu. Però els seus brams en defensa de l’Espanya eternament en perill no arriben tan lluny i es veu obligat, el pobre, a dir-ne alguna pel broc més gros. Ara ha sentenciat que Rodríguez Zapatero, tot i que no vol “una Espanya dissolta”, se l’estima “fràgil”. Per això ha tornat a negociar amb ETA.

L’exministre d’Interior i candidat fracassat a lehendakari en sap molt, de l’organització terrorista. En sap tant que encara es deu pensar, com Pedro Jota, que van ser ells els que van perpetrar els atemptats de l’11-M a Madrid. Oreja és un etarranòleg. S’hauria de doctorar en aquesta especialitat. Mentre hi hagi ETA hi haurà Mayor Oreja. Perquè la seva justificació és exclusivament l’amenaça etarra. El dia que ETA es dissolgui, Mayor Oreja es dissoldrà també.

Aquesta vegada ha fet un doble salt mortal. Afirma el llicenciat en ciències terroristes que la prova fefaent de la connexió del PSOE espanyol amb ETA és que a Catalunya governa amb “els socis de la banda”. És a dir, amb Esquerra Republicana. Oreja deu haver-se llegit les enquestes d’aquests dies i deu voler ajudar el PP a Catalunya. I a Esquerra. No deu ser ell també soci d’honor de la banda?