Almenys una certa voluntat

La tercera reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat va aportar ahir una bona notícia. Almenys el govern central manté una certa voluntat d’avenç en el desplegament dels traspassos que determina el nou Estatut, malgrat el to que sovint utilitzen alguns ministres, com ara el vicepresident Pedro Solbes. L’executiu que presideix José Luis Rodríguez Zapatero ha triat una institució simbòlica per deixar constància d’aquest progrés i ahir es va comprometre a traspassar l’Hospital Clínic –que havia estat molt reclamat per la Generalitat des dels anys 80– amb una important dotació econòmica que cobreix els impagaments acumulats a la Seguretat Social. És obvi que aquesta transferència no resol cap gran problema ni implica quantitativament un abans i un després en l’actual cicle de relacions entre Estat i Generalitat, però ha estat un cop d’efecte hàbil per esvair en part els malentesos acumulats fins ara.

Si la cessió del Clínic de Barcelona és només un gest aïllat, l’eufòria amb què ahir van comunicar la notícia els portaveus del govern resultaria una burla, però ahir també les dues parts van anunciar la creació de quatre ponències que tindran com a objectius pactar traspassos en àmbits tan determinants com el servei de Rodalies Renfe o la Inspecció de Treball. El compromís de Rodríguez Zapatero es manté i la ponència de Rodalies treballa a termini fix: l’1 de gener farà pública una proposta consensuada.

Per ara la realitat es mou encara en l’àmbit de les bones intencions. Caldrà esperar alguns mesos per determinar si la voluntat del govern de l’Estat és ferma. La decisió de traspassar el servei de Rodalies de Renfe comporta resoldre problemes tècnics importants i que l’Estat assumeixi també la quantitat necessària perquè la transferència no acabi sent un parany. Per tant, la ponència que ho estudiarà es pot convertir en el termòmetre que determinarà la voluntat real del govern del PSOE.

Mentre no es faci pública la decisió del Constitucional, l’aprovació de la llei de l’Agència Tributària catalana i aquest paquet de transferències escenifiquen, almenys, la voluntat de totes les parts de complir l’Estatut que van pactar.