Ser justos amb Frank Rijkaard
D'AVUI.cat
En l'entrevista amb Carles Puyol que aquest diumenge publica l'AVUI, el director del rotatiu, Xavier Bosch, pregunta: "¿Rikjaard hauria hagut de saber capgirar-ho?", referint-se a la deriva de l'equip dels dos últims anys, i el defensa respon: "Nosaltres vam parlar-ho, vam analitzar-ho, vam fer moltes reunions, amb l'entrenador i sense ell, perquè vèiem que la cosa no anava bé... Però després no hi vam saber donar la volta. Va ser culpa de tots, no s'ha de buscar un sol responsable." Clar i català, i a pilota passada.
L'anàlisi és senzilla si es fa desinteressadament: l'equip va caure en l'autocomplaença, l'un per l'altra van anar rebaixant la concentració, els jugadors van perdre la unitat d'acció i l'entrenador va ser incapaç de recuperar-la: el seu sistema de joc va funcionar amb tensió; sense tensió va resultar mediocre. Ara que l'equip ha recuperat el crèdit de la mà, sense cap mena de dubte, de Josep Guardiola, és del tot lògic que es qüestionin els dos últims anys de Frank Rijkaard. Però no s'és just del tot amb ell (i afirmo això havent estat especialment crític amb l'holandès, per motius que mantinc).
És veritat que la plantilla que meravella contra, per exemple, l'Almeria, és clavada a la de la temporada anterior, amb l'afegit d'Alves, però sembla que s'oblida un factor determinant: ja no hi són ni Ronaldinho ni Deco. Guardiola és lliure, no té deutes adquirits, no ha de pagar favors, no està condicionat, encara, pel factor humà. S'ha guanyat el favor de Messi deixant-lo anar als Jocs Olímpics; té Eto'o a favor perquè l'ha rehabilitat en l'equip on el camerunès millor pot brillar. Guardiola pot fer i desfer.
Rijkaard estava massa condicionat pel seu propi context. Quan un jugador et falta el respecte, com va fer Eto'o a Vilafranca, i no reacciones amb contundència, perds el crèdit i la capacitat d'assumir la gestió eficaç d'un equip en decadència. I això val tant per l'entrenador com per la directiva. Com sol passar sempre en entorns laborals, el responsable últim és qui pren les decisions, i algú va decidir que Rijkaard continués els dos últims anys. Per tant, culpar-lo a ell és en part injust i del tot absurd.
Finalment, encara que tard, es va prendre la decisió i ara Guardiola ha ventilat el vestidor: fantàstic i que duri. Però per no repetir errors convindria algun exercici d'autocrítica dels que criticaven als que els dos últims anys criticàvem Rijkaard i la directiva per mantenir-lo després de la primera Lliga regalada al Madrid. Haurien d'admetre que és un error justificar un entrenador pel seu tarannà en comptes de per la seva capacitat de gestionar la plantilla i, sobre tot, de treure'n el màxim rendiment.
De moment, Guardiola ho està fent. Però si deixa de fer-ho, convindrà dir-ho sense embuts ni justificant un mal present en nom d'un brillant passat. És l'única manera de garantir la possibilitat de viure un bon present, com l'actual.