Corea del Nord desafia Obama
La setmana passada, mentre el president nord-americà gaudia del seu triomf mediàtic i popular a Europa, el règim dictatorial de Corea del Nord va intentar, sense èxit, posar en òrbita un míssil de llarg abast que va acabar estavellant-se al Pacífic després de travessar l’espai aeri del Japó. Tot i que la maniobra nord-coreana és un acte que busca afalagar el sector més dur del seu lideratge, també representa un desafiament a la comunitat internacional i, més concretament, a l’administració Obama, que comptava a desactivar el programa nuclear i armamentístic de Corea del Nord. No és estrany que alguns observadors hagin assenyalat que el veritable objectiu polític del míssil nord-coreà era el president Barack Obama. La provocació de Pyongyang significa, abans que res, un augment de les privacions que pateix la població del país dictatorial, que dedica un percentatge exorbitant dels seus recursos a mantenir la seva maquinària militar i el seu implacable aparell repressiu. També és un nou acte d’aïllament d’un règim marginal.
La suposada amenaça nuclear i armamentística de Corea del Nord no és creïble ni sostenible a llarg termini. En primer lloc perquè el règim nord-coreà és massa pobre per alimentar bé el seu poble, i en segon lloc perquè Pyongyang encara no ha assolit la tecnologia necessària per atacar amb míssils objectius a l’altra riba del Pacífic. Però l’evidència que els nord-coreans ja tenen una arma nuclear i míssils de prou abast per amenaçar Corea del Sud i el Japó ja és suficient per reconsiderar la seguretat de tots els països del Pacífic occidental.
El món sense armes nuclears que Obama va prometre durant la seva gira europea topa amb un nou obstacle, particularment perillós si es té en compte que el règim de Kim Jong-il podria vendre part del seu arsenal nuclear a algun grup terrorista. En aquest context, serà fonamental l’actitud de la Xina, l’únic país que potser podria convèncer Pyongyang de paralitzar el seu programa nuclear i renunciar als seus esforços armamentístics. La postura dels dirigents de Pekín davant de la provocació nord-coreana pot ser un primer indici de la bipolaritat Xina-EUA que alguns van apuntar després de la cimera del G-20 a Londres.
