Cent anys del mestre Hergé

Avui es compleixen cent anys del naixement de Georges Remi, més conegut com a Hergé. Un dels seus personatges ha passat a la història de la cultura i de la comunicació de masses del segle XX. I ho ha fet partint de dues premisses que complicaven la maniobra. La primera és que Tintín és còmic i el còmic ha hagut de suar molta sang per ser considerat, en primer lloc, cultura i, després, un art més. El novè art, com encara reivindiquen els seus experts. I la segona és que tot això es va fer des de Bèlgica –des de França, en realitat– i no pas des dels Estats Units, que han estat durant tot el segle passat l’única plataforma vàlida per internacionalitzar icones i productes. Hergé va convertir Tintín en un referent. No només de la infància. El seu personatge va captivar gent de totes les edats i ha acabar convertit en un referent. Les aventures de Tintín no són només un entreteniment. El seu univers és un sistema més d’interpretació de la realitat. Amb clarobscurs, amb errors i encerts, amb fílies i fòbies, i també amb ideologia. Això és Tintín. El seu impacte en les consciències i en les tendències artístiques ha estat profund, com reflecteixen els centenars d’actes que durant tot aquest any s’han desplegat arreu del món.

Els tintinòlegs –com es coneixen els experts en la seva obra– afirmen que Hergé va fer una repassada panoràmica al món del seu temps, que s’hi va acostar amb ganes d’entendre’l i de transmetre als seus lectors aquest coneixement. Diuen que el mestre de la denominada línia clara encara va anar més enllà i que es va avançar al seu temps. El diari francès Libération ho va demostrar quan, arran de la mort d’Hergé, va preparar un número especial en què les fotografies convencionals van ser substituïdes per dibuixos de la sèrie que feien referència a cada notícia concreta. Tintín ja és un clàssic. Un clàssic genera debats i interpretacions successives. I sempre fa de bon llegir.

A Catalunya se’n pot extreure una altra conseqüència. El mercat franco-belga ha cregut en un producte i l’ha convertit en un mite. La indiferència i el menyspreu amb què es mira des d’aquí l’aportació pròpia a la història del còmic reflecteix les limitacions d’un país que es reivindica com a “cosmopolita”.