Articles
Castro, Chávez i la nostra esquerra
Màniga ampla
Els dos joves i la noia van dir a tothom que se n’anaven a entrenar-se una estona i van començar a pedalar, i encara els busquen. Parlo de Yosmani Poll, de 29 anys, Ahmed López, de 24, i Odaimis Álvarez, de 18. Els dos primers, estrelles del ciclisme de velocitat cubà; ella, una promesa del mateix esport. El Yosmani, l’Ahmed i l’Odaimis van abandonar el torneig panamericà de ciclisme que se celebrava a Ciutat de Mèxic. Van aparèixer a Florida. No els va convèncer –o al revés: potser va ser justament el que els va acabar de convèncer– el discurs pronunciat el diumenge 26 de juliol a Holguín per Raúl Castro, en què va reclamar als cubans pencar més i treballar la terra erma, i en què va quedar clar, dos anys després de les vagues promeses de reforma, que tot continuarà sent igual de miserable i trist. L’endemà els tres ciclistes van partir a la recerca d’un futur en llibertat, no l’infern que els brinda la dictadura dinàstica cubana.
També va ser la llibertat el que va congregar la gent a Caracas per protestar. Hugo Chávez ha llançat una ofensiva terrible contra la premsa. Dissabte 1 d’agost a la matinada va tancar 34 ràdios i televisions (entre 200 i 300 estan amenaçades) i promou una llei que enviarà a la presó els que cometin “delictes mediàtics”, o sigui: els que diguin coses desagradables. Tot això només és un pas més. El 2007 Chávez va tancar Radio Caracas TV, la de més prestigi i audiència. Per acabar-ho d’adobar, intenta modificar la llei electoral a favor seu. Chávez va declarar que la “neteja” mediàtica servirà per “democratitzar” la propietat dels mitjans. Com va avisar l’alcalde de Caracas, Antonio Ledezma, el que hi ha en marxa a Veneçuela és un procés dictatorial, un procés que té com a referent la llarga dictadura cubana.
Mentre passen aquestes coses, i moltes altres com aquestes, l’esquerra europea, i no diguem la catalana, continua mostrant-se condescendent amb Cuba i fa veure que no s’adona del que succeeix a Veneçuela. Hauria de saber que callar significa fer-se’n còmplice. Tal vegada aquest estiu seria un bon moment per rumiar-hi una miqueta, amb les avarques als peus o de la masia de l’Empordà estant...
També va ser la llibertat el que va congregar la gent a Caracas per protestar. Hugo Chávez ha llançat una ofensiva terrible contra la premsa. Dissabte 1 d’agost a la matinada va tancar 34 ràdios i televisions (entre 200 i 300 estan amenaçades) i promou una llei que enviarà a la presó els que cometin “delictes mediàtics”, o sigui: els que diguin coses desagradables. Tot això només és un pas més. El 2007 Chávez va tancar Radio Caracas TV, la de més prestigi i audiència. Per acabar-ho d’adobar, intenta modificar la llei electoral a favor seu. Chávez va declarar que la “neteja” mediàtica servirà per “democratitzar” la propietat dels mitjans. Com va avisar l’alcalde de Caracas, Antonio Ledezma, el que hi ha en marxa a Veneçuela és un procés dictatorial, un procés que té com a referent la llarga dictadura cubana.
Mentre passen aquestes coses, i moltes altres com aquestes, l’esquerra europea, i no diguem la catalana, continua mostrant-se condescendent amb Cuba i fa veure que no s’adona del que succeeix a Veneçuela. Hauria de saber que callar significa fer-se’n còmplice. Tal vegada aquest estiu seria un bon moment per rumiar-hi una miqueta, amb les avarques als peus o de la masia de l’Empordà estant...
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.