País Valencià: gran derrota i gran victòria

La victòria del PP al País Valencià ha estat absoluta. Les llistes municipals dels populars han aconseguit el 52 per cent dels vots, el millor resultat de la seva història. Pel que fa als resultats a Corts, Francisco Camps ha aconseguit sumar set diputats més als que ja tenia. Cinquanta-cinc en total, tot i que també cal considerar que el Parlament ha augmentat en deu el nombre d’escons. El PSPV-PSOE ha passat de 35 a 37 i Compromís Valencià (Bloc Nacionalista Valencià i Esquerra Unida) n’ha obtingut set, un més que els que tenia fins ara EU en solitari. A l’Ajuntament de Valencià l’alcaldessa popular Rita Barberà ha arrasat i ha aconseguit 21 regidors, en front dels 12 de l’aspirant socialista Carmen Alborch. El Partit Popular, a més, ha derrotat i humiliat els socialistes en alguns dels seus feus tradicionals al denominat Cinturó Roig de València, com ara Torrent, Paterna i Paiporta.
El PP ha devorat, alhora, tot el blaverisme, el vell d’Unió Valenciana i el nou i ultra de Coalició.

La victòria i l’eufòria populars s’han desbocat. El PSPV-PSOE ha patit una derrota severa. L’executiva socialista no ha fet dimitir el seu secretari general, Joan Ignasi Pla, un home d’un carisma escàs i d’una efectivitat política que ara ha quedat en evidència descarnada. Segurament prendran aquesta decisió de cara al congrés del 2008, després de les generals. S’equivoquen. El projecte socialista valencià ha quedat escapçat i caldria reconduir-lo al més aviat possible. Igualment tocats han quedat Esquerra Unida, que ha retrocedit a tot el territori víctima del frontisme, i el Bloc Nacionalista Valencià, que, tot i que ha aconseguit representació parlamentària, ha quedat lluny de les seves expectatives. Tots dos partits haurien de fer també una profunda reflexió i un canvi en la direcció.

Els valencians han votat en massa un model de societat basat en el creixement especulatiu, superficial, fester, profundament provincià i castellanitzat. Però al mateix temps optimista, alegre, desacomplexat i ambiciós. Profundament arrelat a la seva realitat urbana. Aquesta opció agreujarà els problemes que han començat a detectar-se, però, en tot cas, l’oposició –trista i insolvent– no ha estat capaç de desplegar una alternativa que generés il·lusió.