Filippa i Nebrera

És evident que l’aprimament artificial que han fet a les fotos de la model Filippa Hamilton, de Ralph Lauren, és ridícula (té la cintura més petita que el cap). I és evident que la noia no està grassa. Però no és evident que el fet que l’hagin acomiadat sigui discriminació. L’han acomiadada perquè des que la van llogar s’ha “engreixat” i ara pesa més de cinquanta quilos. 

Ralph Lauren és una empresa privada i una empresa privada té tot el dret a preferir maniquins tan primes com ella era quan va començar a treballar-hi. I les empreses privades que fan roba, en general, volen que les maniquins siguin molt primes perquè ens hem de fixar en la roba que duen i no en elles. Si són molt voluptuoses per dir-ho de manera correcta, suposo que ens fixarem més en les voluptuositats que no pas en el barret de plomes de pollastre que portin. Si jo tinc un bar sinistre i he contractat un cambrer sinistre, si de cop se’m torna heavy l’acomiadaré. I no serà mentida que l’acomiado per heavy. Però no serà ben bé veritat. 

Arran d’això han sortit les veus que diuen que ser massa prima no és saludable. Ja ho sé, tenen raó. Ni les models de talles grans que pesen cent quilos ni les de talles no grans que en pesen 40 semblen gaire saludables. Però són majors d’edat i tenen tot el dret del món a no ser saludables. Sí, però donen mal exemple i les nenes les poden voler imitar. D’acord. Però per què elles han de donar-ne, d’exemple, i altres persones primes o grasses del món de la política, el cine, la música o la restauració no? 

Sempre em fa gràcia quan algú que fa aquestes estranyes professions denuncia que l’han discriminat. Si vols pesar més de cinquanta quilos no et facis model, dona. De la mateixa manera que si el que vols és renovar i modernitzar un partit polític no et facis del PP, Montse Nebrera.