Articles

El dur compte enrere de Laporta

El 2009 que està a punt d’acabar quedarà subratllat com el millor any de la història del Futbol Club Barcelona. Aconseguir sis títols en menys de 365 dies és una gesta que ara com ara ja es pot donar per insuperable. Els reptes del 2010 al Camp Nou es podrien limitar a mantenir l’ambició i humilitat de l’equip de Pep Guardiola per evitar que se’n vagi en orris com el de Frank Rijkaard. Però el fet que sigui any electoral al club augmenta els desafiaments. El president Joan Laporta esgota mandat i el seu compte enrere serà tan dur com madura haurà de ser la resposta de la institució i el seu entorn. Girat el full dels sis títols, els dubtes del barcelonisme són si Guardiola renovarà i què es derivarà de les eleccions que s’han de celebrar entre el 15 de març i el 15 de juny.

Guardiola es pot sentir caçat pels seus propis mèrits i èxits
i no firmarà una renovació –sobre la qual no discutiria cap candidat a la presidència– si abans no té el convenciment que pot mantenir el nivell de la plantilla. S’espera que Guardiola prengui una decisió abans de final de temporada, però en tot cas no prendrà partit per cap dels aspirants. El rol d’àrbitre igualment el promet Laporta. Assegura que es mantindrà neutral respecte a tots els candidats, per bé que ja li ha costat fer bona cara quan el seu vicepresident de patrimoni, Jaume Ferrer, ha comunicat que vol concórrer a les eleccions desmarcant-se de l’intent de crear una sola candidatura continuista liderada per Alfons Godall. Tampoc sembla que Laporta s’ajusti a la pràctica de l’arbitratge quan arrenca la precampanya criticant excompanys de junta que es presentaran o mediten presentar-se a les eleccions, com Sandro Rosell i Ferran Soriano.

És simptomàtic que tots quatre candidats a la presidència
fossin companys, més o menys avinguts, del grup revolucionari que va guanyar els comicis el 2003. La lluita per la successió obligarà com a mínim Guardiola a blindar el vestidor. El president Laporta podria fixar la data del seu adéu en funció de dos escenaris: una possible final de la Champions al Bernabéu el 22 de maig i un eventual avançament de les eleccions al Parlament que el forçaria a concretar les seves aspiracions polítiques. Compte enrere vertiginós, doncs.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.