El verí del teatre

Rebo un e-mail d’una simpàtica senyora, anomenada Carme Ramos, per convidar-me a l’estrena d’una obra de teatre. Diu així: “Benvolguts, el proper dissabte 21 de novembre a les 21.30 hores en el teatre de la Passió d’Esparreguera s’estrena una obra de teatre inspirada en Lluís Llongueras. L’obra es titula Llongueras, un somni d’il·lusions i està organitzada per Gitproduccions amb al col·laboració de l’Ajuntament d’Esparreguera i la Diputació de Barcelona, entre d’altres”.

Que algú hagi escrit i dirigit una obra de teatre –musical, pel que em sembla deduir– inspirada en Lluís Llongueras em sembla un somni eròtic fet realitat. Però que, a sobre, hi col·laborin l’Ajuntament d’Esparreguera i la Diputació de Barcelona (entre d’altres) fa que torni a creure en la bondat humana. No és habitual que un ajuntament i una diputació col·laborin en una obra inspirada en la vida d’un perruquer. Sí, ja ho sé. Llongueras és un artista capil·lar, però també un artista de l’escultura, com Lorenzo Queen. Però una persona com jo hauria dit que potser és encara prematur muntar un espectacle sobre la seva contribució a l’art contemporani. Per això penso que potser l’Ajuntament d’Esparreguera i la Diputació de Barcelona poden ser els mecenes d’alguns escriptors o directors que tinguem ganes de d’escriure sobre altres artistes de la talla de Llongueras. Per exemple, jo tinc algunes obres embastades al calaix. Beth, del 012 al cel, que explica la vida de la cantant d’Operación Triunfo, des dels seus inicis a la seva Súria natal fins a arribar a les col·laboracions tan exitoses que fa al programa Temps de neu. També tinc pràcticament escrit Montserrat Nebrera, una dona, basat en la lluita de l’expolítica del PP. Inclou les cançons Tot ho explico al meu blog (bolero) i Se’m va malinterpretar: jo no volia ofendre els andalusos” (rock).