Articles
Avinyó, setè dia
El suec
Farem una mica de balanç del que hem après fins ara a Avinyó. Hem après que no hi ha cap passarel·la que uneixi l’off amb l’in. La gent ho té assumit: “L’off és més divertit, és teatre. L’in és per a elitistes i intel·lectuals, que em pregunto si fan veure que els agrada perquè no gosen dir que no”, sentencia una avinyonenca cinquantenària. Recordo les paraules d’Hortense Archambault, codirectora del festival: “¿Hem de deixar que la televisió tingui el monopoli de saber què és popular? L’in té la seva vocació popular, peculiar, didàctica, sense imposar-se, des de l’ombra. Amb el seu públic: “Confio que unes 600 persones estiguin prou motivades per venir”, diu Frédéric Fisbach, que des de demà es tanca tres dies al Pati dels Papes on rebrà públic tothora per comentar Feuillets d’Hypnos, que s’estrena diumenge.
El festival es mou per arribar a tothom i posa els mitjans necessaris perquè sigui el públic el que canviï. Aquest any s’ha estrenat el Foyer des espectateurs et des artistes perquè la facin petar junts. N’hi ha que ja han canviat: “Ens anomenen Curiosos, que és com dir socis. T’apuntes a una llista i, durant l’any, un cop al mes et convoquen per parlar dels espectacles. He après molt, estic preparat per veure els muntatges. Fins i tot he tingut la sort de fer de figurant a Les feuilles, assajar… ha estat fantàstic”. Una dona que no viu a Avinyó i no s’ha preparat diu: “¿Creu que val la pena gastar tants diners per fer coses que la major part del públic no entén?”. Penso que sí. Hi ha rodes de premsa obertes, trobades, debats amb autors i actors per apropar el públic a les obres. Però l’experimentació i la concentració d’un alt nivell literari en la programació no aconsegueix comunicar amb tothom, encara que, com deia la primera senyora, no ho confessin. Personalment, ara que no em sent ningú: hi ha moments que… trobo tant a faltar en Joan Pera!
El festival es mou per arribar a tothom i posa els mitjans necessaris perquè sigui el públic el que canviï. Aquest any s’ha estrenat el Foyer des espectateurs et des artistes perquè la facin petar junts. N’hi ha que ja han canviat: “Ens anomenen Curiosos, que és com dir socis. T’apuntes a una llista i, durant l’any, un cop al mes et convoquen per parlar dels espectacles. He après molt, estic preparat per veure els muntatges. Fins i tot he tingut la sort de fer de figurant a Les feuilles, assajar… ha estat fantàstic”. Una dona que no viu a Avinyó i no s’ha preparat diu: “¿Creu que val la pena gastar tants diners per fer coses que la major part del públic no entén?”. Penso que sí. Hi ha rodes de premsa obertes, trobades, debats amb autors i actors per apropar el públic a les obres. Però l’experimentació i la concentració d’un alt nivell literari en la programació no aconsegueix comunicar amb tothom, encara que, com deia la primera senyora, no ho confessin. Personalment, ara que no em sent ningú: hi ha moments que… trobo tant a faltar en Joan Pera!
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.