L'amenaça d'una crisi també social
“Estem immersos en la pitjor fase de la crisi”, va diagnosticar ahir la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, tot avaluant les esfereïdores dades de l’increment de l’atur proporcionades per l’EPA (enquesta de població activa). Amb una taxa de l’11,8% a Catalunya i del 13,9% a l’Estat, la més elevada des de fa una dècada, és evident que no té cap sentit seguir amb una bena als ulls. 1.200 aturats més cada dia a Catalunya és una dada que no admet pal·liatius. I que hi hagi més de 800.000 famílies a tot l’Estat en les quals cap dels seus membres treballa és un clar indicador de com la crisi econòmica amenaça de convertir-se en una crisi social.
La crisi econòmica és global però les economies locals que es quedin immobilitzades davant la tempesta trigaran més a recuperar-se, molt més del que preveu l’executiu espanyol, com han evidenciat les xifres d’evolució macroeconòmiques presentades també els últims dies per la Comissió Europea. Els expedients de regulació a les empreses, i les primeres fallides, ja no només afecten el sector de la construcció, o el de l’automoció, sinó que s’estenen a d’altres com el farmacèutic. Per això, i malgrat que els governs català i espanyol han anunciat mesures de suport a les entitats financeres perquè el crèdit torni a circular, i a les empreses –com ahir feia la consellera de Treball, Mar Serna, en el cas de la multinacional Nissan–, no sorprèn que determinats dirigents polítics estiguin plantejant la necessitat de reeditar una mena de nous Pactes de la Moncloa, com els que es van fer en la Transició, per combatre la crisi amb consens i reformes a fons.
Certament, les administracions han decidit posar-se mans a l’obra destinant milions d’euros a plans d’ocupació o reciclatge de treballadors o expressant la seva disposició a avalar empreses en crisi. Però aquests esforços poden acabar sent inútils sense acords a fons entre tots els agents econòmics per amortir els costos socials que ja dibuixa la crisi i restablir la confiança entre entitats financeres, administració i emprenedors. Aquesta és la clau de volta perquè pugui començar la recuperació.
