No he anat mai als toros

No he anat mai als toros ni crec que hi vagi mai, tant si prospera la iniciativa legislativa popular que en demana la prohibició i que avui divendres debat el Parlament com si no. No hi he anat mai perquè no he tingut mai ocasió de fer-ho, és a dir, que no m’he negat mai expressament a anar-hi. Simplement no he tingut cap interès a assitir-hi ni mai cap persona m’ha intentat convèncer perquè hi anés. Algun cop els he vist per la tele i m’han semblat sobiranament avorrits, però cal tenir en compte que també m’avorreix força la Fórmula 1. Ara, veure com maten un animal només ho tolero amb coartada gastronòmica i de cap de les maneres amb coartades culturals i/o nacionals, i menys encara si he de pagar entrada.

En tot cas, el debat se centra en si els que no hem anat ni anirem mai als toros podem decidir sobre el que han de fer els que sí que hi van. Crec que en una societat democràtica tots tenim dret a decidir què és el que es pot fer i el que no. I si la decisió és la de prohibir els espectacles en què es maltracta animals, això s’ha d’acatar. Ara bé, el que no seria correcte és creure que l’únic lloc on es maltracten animals és a les places de toros i que l’única forma de fer-ho és segons allò que sempre han anomenat la fiesta nacional.