Els indígenes no ens podem governar?

Molta gent en aquest país despaïsat encara no ha acceptat que hi pugui haver policia pròpia. En tot cas, tolerarien, displicents, un cos subaltern colonial per lluir desfilada el Día de la Región. No hi han de jugar, els nens, amb les coses serioses, ni tampoc amb el menjar. Això semblen dir els que no s’atreveixen a proclamar clarament que no confien en els Mossos d’Esquadra senzillament perquè són catalans. Sí, bwana.

Que aquesta sigui la sensibilitat dels que reivindiquen els drets individuals per diluir els nacionals quan són els dels altres, es pot entendre. No s’entén tant que aquesta sigui l’opinió de qualsevol que es consideri amb les mateixes capacitats que les que tenen els països veïns. El descrèdit dels Mossos per part dels que consideren que els catalans mai arribaran a la majoria d’edat és evident. Com també ho és el que escampen els que haurien substituït la Guàrdia Civil i la Policia Municipal per una brigada educativa que intentés fer comprendre a la delinqüència la gravíssima equivocació en què cauen cada vegada que atempten contra les propietats o la integritat física de les seves víctimes.

La policia en qualsevol lloc del món que aspiri a fer efectiu l’Estat de dret té encomanades missions no sempre agradables. Aquí, també. Aquest és un país que ha suportat durant segles els excessos conseqüència de situacions autoritàries o dictatorials. Els Mossos d’Esquadra es van crear per començar de zero i bé. Han d’actuar d’una manera exemplar, però no se’ls pot demanar que siguin àngels custodis de la humanitat. Potser alguns ho fan precisament amb la intenció de caricaturitzar-los i reivindicar, després, el retorn dels seus per garantir la seguretat que reclama la majoria de la societat.