Al-Qaida fa suspendre el Ral·li Dakar

En trenta anys, mai s’havia suspès una edició del Ral·li Dakar. Per més vicissituds, morts i desgràcies que haguessin passat a l’organització, als participants o als vilatans, mai s’havia decidit deixar de fer aquesta cursa. Fins a aquest any. En nom de la seguretat, el govern francès ha desaconsellat la celebració de la competició i, de manera molt ferma, el pas de la caravana per Mauritània, en les vuit etapes previstes en aquest país. El motiu? La por del ministeri d’Afers Estrangers de França a un atemptat d’Al-Qaida contra interessos dels ciutadans d’aquest país. Davant la sospita del govern gal d’“amenaça terrorista suficientment explícita d’atemptats indiscriminats”, l’organització ha decidit finalment suspendre la prova, just la vigília del seu inici a Lisboa.

Al-Qaida ha guanyat, per tant, aquesta batalla del terror impedint que se celebri una competició esportiva. Els radicals han aconseguit l’objectiu sense haver de posar cap bomba. Amb l’amenaça n’han tingut prou per fer que una caravana de 2.500 persones hagués de fer marxa enrere després d’un any de preparació. Per als esportistes que hi havien dipositat tantes il·lusions, a part d’estalvis, és una llàstima. És més greu, encara, per a aquells ciutadans africans que viuen tot l’any del que aconsegueixen a costa del ral·li. Però també és altament preocupant el que significa socialment per a tots nosaltres. És la constatació que el terror ens canvia la vida, força les nostres voluntats i ens fa variar les agendes. Fins ara havíem patit la manera tan sagnant com Al-Qaida havia irromput en campanyes polítiques. Ara el terreny d’influència del terror s’estén encara més.

Occident ha perdut. Tots nosaltres. I Sarkozy, també. Fins abans-d’ahir crèiem que res no arrugava el nou president francès. Ara ha mostrat al món les seves mancances, que són, per extensió, les de França i les de les potències occidentals. Sabíem que davant d’un atac suïcida érem vulnerables, però pensàvem que, com a mínim, seríem capaços de garantir una competició esportiva. D’ençà dels atemptats de l’11-S als Estats Units, costa trobar el punt d’equilibri entre garantir la màxima seguretat i rendir-se per endavant. Mal símptoma si la por ens coacciona i limita la nostra llibertat.