La Diada

Avui, la Diada acapara tot l'interès mediàtic i també el de la societat, i encara més tenint en compte la proximitat de les eleccions i la patacada del Constitucional. Avui en viurem i sentirem de tots colors. Això sí, pel que fa als polítics, molt pocs es definiran. Los partits més grans malinterpreten interessadament lo que el poble va demanar el 10 de juliol a Barcelona. Els uns, entestats en una Espanya federal que sabem que mai existirà i els altres, dient que prioritzen la crisi, com si la crisi amb l'autogestió no es pogués combatre millor. I ara apareix l'il·luminat de l'expresident, que curiosament ara és partidari d'una consulta; això sí, amb la proposta d'un ampli ventall de preguntes per acabar d'enredar la troca. Lo poble, el 10 de juliol, va demanar la independència del nostre país. Independència o no, cosa que vol dir fer una consulta popular, ja que hi ha gent que no n'és partidària i això també és legítim. Com també hi ha lo sector del “ni”, que evolucionen en funció dels resultats. Tant poden aparèixer o sumar-se en una banda o en l'altra. Crec que el dret a decidir hauria d'aparèixer a tots els programes electorals, cadascú defensant el que cregui convenient, però no negant al poble l'exercici democràtic de la consulta. Anar en contra d'aquest dret és antidemocràtic i això ho han de tenir en compte los que ens demanaran que el 28 de novembre anem a votar. Això sí, per ells, no pel país.